09/05/2015

El llibre que no ha de llegir mai cap dona

2 min
El llibre que no ha de llegir mai cap dona

D’entre les múltiples funcions de la literatura hi ha la d’enfrontar el lector amb els seus fantasmes més profunds, bussejar en els replecs de l’ànima i pouar la brutícia que hi nia fins a fer-la sobreeixir. Treure el decorat amb què adornem les nostres existències i mostrar amb tota la cruesa allò que ningú s’atreveix a dir, allò que ningú fins i tot s’atreveix a pensar, allò que, quan apareix, enviem ràpidament a les golfes del cervell, al bagul dels pensaments prohibits, els que ens fan caure la cara de vergonya. Aquest és l’exercici que fa Antonio Scurati a El padre infiel, un retrat descarnat de l’home de principis de segle XXI, el que ha volgut superar, en una sola generació, mil·lennis de patriarcat, de masclisme cultural, de dominació i brutalitat sobre la dona. I el que un es pensava que havia de ser una transició suau cap a un món de color de rosa o blau cel, de civilitat i amor, de recerca conjunta de la felicitat conjugal, de paternitat responsable i igualitària, es converteix, en la realitat, en una cursa d’obstacles de resultat incert.

El personatge de Glauco Ravelli ens parla a crits des de la soledat del mascle alfa desubicat i confús que ha perdut fins i tot el nom per a ser anomenat amb un asexuat i neutre “papa”, fascinat pel bebè que no el deixa dormir i sempre a punt d’un atac de nervis, en guerra freda constant amb la seua dona, a la qual ja no reconeix.

Un dels passatges més potents del llibre ens transporta a la rebotiga d’un restaurant, al flirteig alcoholitzat per part de dones de més de quaranta anys que ja han perdut massa batalles i només busquen un sexe casual i redimidor amb uns homes que ja han deixat enrere els seus millors anys i són víctimes de la nostàlgia d’un temps, el de l’hegemonia de la masculinitat, que ni ells mateixos han viscut. “Com a mínim em faràs una mica de mal?”, li diu una d’elles (la contrapart de la decadència del mascle és la futilitat de la femella) al protagonista abans de tornar, ni que siga per uns instants, al regne animal. En definitiva, aquest és un llibre no apte per a dones sentimentalment satisfetes. Si ho fan s’arrisquen a descobrir que l’home que tenen al costat i de qui estan profundament enamorades, el mateix que comparteix les tasques domèstiques i acarona amb dolcesa el fill comú, viu immers en una implacable batalla amb els seus fantasmes de la qual no sempre podrà sortir vencedor.

stats