ELS LLIBRES I LES COSES

Un llibre per a Albiol i els germans Fernández Díaz

Un llibre per a Albiol i els germans Fernández Díaz / PERE TORDERA Zoom

El llibre es titula Islam y modernidad, del filòsof eslovè Slavoj Zizek. L’acaba de publicar Herder en traducció de María Tabuyo i Agustín López. L’autor hi defensa que el conflicte entre permissivitat liberal i fonamentalisme és fals; l’un i l’altre es retroalimenten. Zizek creu que el liberalisme necessita l’ajut fraternal de l’esquerra radical, única manera de derrotar el fonamentalisme. O sigui que els qui no vulguin parlar críticament de la democràcia liberal haurien de callar també sobre el fonamentalisme religiós.

Els germans Fernández Díaz i Xavier García Albiol, però, no callen. Al contrari. Els convindria molt llegir Zizek. La duresa del ministre de l’Interior -un ultracatòlic confés- contra la immigració subsahariana i majoritàriament islàmica és vergonyosa. I la campanya municipal islamòfoba del PP, a més d’indigna, és un error estratègic garrafal. Uns i altres només aconsegueixen reforçar l’islamisme radical, el jihadisme. “ El Raval no puede convertirse en un gueto islámico ”, diu l’alcaldable barceloní Alberto Fernández Díaz. “Netejant Badalona”, proclama l’alcalde i candidat Xavier García Albiol. ¿Però on volen anar a parar, aquesta gent? Sisplau, una mica de responsabilitat, una mica d’intel·ligència!

Tornem a Zizek. Diu: el liberalisme no és prou fort per salvar-nos de l’escomesa fonamentalista. “El fonamentalisme és una reacció -falsa i enganyosa, esclar- a la deficiència real del liberalisme”. Falsa en quin sentit? Per exemple en aquest: “En contrast amb els fonamentalistes verdaders, els pseudofonamentalistes terroristes estan profundament irritats, intrigats, fascinats, per la vida pecaminosa dels no creients. Es podria pensar que, lluitant amb el pecador, lluiten contra la seva pròpia temptació”.

Més que la lògica del xoc, Zizek busca despullar la lògica del discurs islàmic radical i l’absència de lògica del liberalisme universalista quan pretén fer-hi front en nom de la permissivitat. Parlant del vel, ens adverteix que “prohibir la prohibició de l’altre equival a prohibir la seva alteritat” i que precisament aquí rau “la paradoxa del tolerant univers multiculturalista [...]: com més tolerant és, més opressivament homogeni resulta”. Com podeu comprovar, la incorrecció política de Zizek està a anys llum de tota aquesta primària intolerància pepera, conseqüència d’una lamentable mandra intel·lectual. Que llegeixin alguna cosa, sisplau!