BarcelonaFa tot just una dècada que Joan Sala i Torrent (Olot, 1959) va tastar el sector editorial amb Comanegra. Des del 2006, el projecte ha anat creixent i els últims quatre anys els ha dedicat a temps complet a publicar llibres d’autors com Julià Guillamon, Xavier Theros, Arturo San Agustín, Alexandre Cirici, Jordi Sarsanedas i Janne Teller. A més, s’ha decidit a agafar el relleu de Montse Ayats com a president de la Setmana del Llibre en Català, que enguany arriba a la 34a edició havent aconseguit que l’any passat la facturació s’enfilés fins als 304.000 euros, una xifra que superava en un 26% la del 2014, i que als actes organitzats hi assistís un 25% més de públic.

Quina va ser la teva primera impressió, quan vas començar a treballar per a la Setmana del Llibre en Català 2016?

Que representa un volum molt més gran del que en un primer moment et pots imaginar. És el tercer esdeveniment cultural en inversió privada, després del Primavera Sound i el Sónar. Organitzem al voltant de 250 actes. I hi haurà 150 expositors a l’avinguda de la Catedral.

Ja no perilla, la ubicació?

L’Ajuntament s’ha compromès a mantenir-la fins a les pròximes eleccions. La localització central de l’avinguda de la Catedral és bàsica. És un lloc de fàcil accés on es fa agradable passejar i que és en ple centre de Barcelona. Els únics inconvenients de l’avinguda de la Catedral és que ara ja hem tocat sostre pel que fa a ocupació d’espai i que hem de plegar uns quants dies abans de la Mercè, perquè és un dels escenaris de la festa major.

Els visitants de la Setmana hi trobaran canvis, aquest any: les casetes de fusta s’han substituït per una estructura colorista.

Així hem pogut créixer un 18% en nombre d’estands. Hi haurà quatre quilòmetres de prestatgeries de llibres en català. La xifra impressiona!

Com resoleu l’equilibri entre novetat i llibre de fons?

L’eclecticisme de la Setmana és un gran avantatge. Trobem totes les fórmules possibles: és per això que és tan important comptar amb la presència tant de grups grans com d’editorials unipersonals. A la Setmana tothom hi té cabuda. Hi ha estands en què el 80% dels llibres que s’hi troben són novetats, però els estands de moltes editorials serveixen perquè posin a disposició el fons més rellevant. L’any passat es van vendre 20.500 exemplars d’un total d’11.200 títols diferents.

Pel que fa als actes, la tendència és continuista respecte a l’any passat?

Sí. Des de l’any passat hi ha una presentació notòria de novetats. La Setmana ja marca l’inici de la rentrée. A més, farem jornades temàtiques, dedicades a l’ensenyament o a biblioteques, i dedicarem blocs d’activitats a gèneres com la novel·la negra o a Barcelona com a ciutat de la literatura. Pel que fa a les rutes, que tenen molta demanda, n’hi haurà catorze, i una serà en transport públic.

Hi ha més autors estrangers?

Estem al nivell de l’any passat. Una de les assignatures pendents és acostar la fira a un saló del llibre: per això l’any que ve veig factible que ja hi hagi país convidat.

El pressupost de 350.000 euros de l’edició anterior ha crescut 60.000 euros.

Una cosa que tenia molt clara era que calia canviar les casetes de fusta de l’edició anterior, perquè necessitàvem créixer tant com fos possible. Quan vaig començar a treballar en la Setmana em vaig trobar que teníem el mateix pressupost que l’any passat però que calia invertir en el nou estand. Ens hem hagut de buscar la vida trobant nous patrocinadors. Al final, del pressupost total -410.000 euros-, la meitat prové d’aportacions públiques, i l’altra meitat, d’aportacions privades. Fins ara, el pressupost públic havia sigut sempre superior.

A què es destina, a grans trets, el pressupost?

Una meitat la dediquem a les despeses de la fira, i l’altra, a les activitats.

¿Les vendes creixeran, aquest any, durant la Setmana, o s’ha tocat sostre?

Com a president de la Setmana el meu desig és que la facturació creixi més que el nombre d’estands. Si augmenta un 18% -que es correspon amb el percentatge de l’increment d’estands- en realitat estaríem en xifres de l’any passat. Tot el que superi aquest 18% seria una gran notícia.

La lectura en català encara creix.

Tenim una dificultat d’origen: som deu milions de possibles lectors. Així i tot, és significatiu que en aquests últims dos anys el creixement de lectors en català hagi sigut d’un 5,2%. Actualment, el 94,9% de gent del país pot llegir en la nostra llengua. Quin és el problema, llavors? Que la gent llegeix menys. El repte és aconseguir més lectors en general: les estadístiques ens diuen que, d’aquests, un percentatge cada cop més gran llegeixen en català.

El sector encara pateix?

Vam tocar fons, però ara anem pujant. Es respira un optimisme que fa dos anys no teníem. A més, el llibre en català està en un moment de gran creativitat. Tenim gent molt professional que fa coses amb bon criteri. Ara hem de treballar perquè llegir torni a tenir el prestigi de fa uns anys.

Com t’agradaria que fos la Setmana quan ja hagis deixat el càrrec?

M’agradaria que continués anant a millor. Encara hi ha marge!