ISRAEL PUNZANO

Quan l'enemic no són els zombis, sinó el humans...

Robert Kirkman és un dels millors guionistes en actiu del còmic i s'ha de reconèixer que la seva obra mestra, Los muertos vivientes , conserva intacta la qualitat quan la col·lecció ja ha superat els cent números i podria semblar que les idees s'esgoten. L'aposta de Kirkman per mantenir viu l'interès del lector es fonamenta en unes històries que alternen reflexions existencialistes i relats costumistes de fulletó amb unes altres en què esclata la violència més extrema i les pàgines del còmic es converteixen llavors en un festival gore . Curiosament això passa quan l'enemic dels protagonistes no són només els zombis, sinó malvats molt humans que no estan podrits per fora, sinó per dins. Un d'aquests brivalls memorables va ser el Governador, reinventat a la sèrie de televisió homònima, que aquests dies enceta una nova temporada. La crueltat del Governador no havia estat superada fins ara, però tot indica que el nou antagonista de Rick Grimes podria competir fins i tot amb els psicòpates de La taronja mecànica . Es tracta de Negan, el capo d'una banda de criminals que té com a arma una porra rematada amb filferro que anomena afectuosament Lucille. Per tant, ens trobem davant d'un arc argumental que enganxarà els lectors que busquen emocions fortes, que les tenen assegurades gràcies als impactants dibuixos de Charlie Adlard.