L’ESCUMA DE LES LLETRES

La lectura és revolucionària

La col·lega i amiga Maria Barbal signava en aquest diari dimecres un article molt interessant titulat “Llicència per escriure”. Hi parlava de la seva iniciació a la lectura i com després aquest fet va influir en la seva decisió de fer-se escriptora. I, més o menys, es planyia de la tendència a minimitzar la presència de la literatura en els programes escolars de batxillerat. Explicava la seva experiència com a estudiant: professors apassionats que transmeten aquesta passió per la literatura i els seus valors. I com a resultat, el tant per cent d’estudiants on florirà aquesta llavor. Barbal, que també va ser professora de literatura, insistia d’una banda en la bondat d’aquesta passió i, de l’altra, en el fet que hi ha temes universals que, sense por d’equivocar-te, per poc bé que ho facis, captivaran els alumnes i augmentaran la probabilitat que acabin sent lectors. Aquests temes estan relacionats amb els sentiments: amor, odi, amistat, enveja… Té raó, però avui dia, en una dosi o altra, en un suport físic o altre, tot això ho poden adquirir massivament sense necessitat de llegir.

Una oferta irrebutjable

Per això jo hi afegiria un element que a mi em sembla clau i que, ara per ara, és l’únic que manté la lectura (tant si és en paper com en format electrònic) un punt per damunt de tots els altres dispositius ultramoderns: per sofisticats que siguin no donen el que dóna la simplicitat del llibre, que és la privacitat i la profunditat en la pròpia interpretació del que hem llegit. Ara per ara, no es pot compartir l’acte de lectura, tal com es pot fer amb un videojoc, una pel·lícula o una obra de teatre. La informació la processes tu, tot sol. I amb la teva opinió, pròpia i intransferible, ja et pots enfrontar al món. Una pel·lícula, per exemple, ofereix la possibilitat de ser vista “alhora” per una audiència i dóna molt menys marge a la imaginació de l’espectador. Com a experiència, si més no, ja és diferent de la lectura, que és una acció estrictament privada i que demana una despesa gran d’imaginació. A més de la passió per la literatura, els professors també haurien de comunicar als adolescents la passió per l’oferta d’independència personal, de diferenciació, que comporta la lectura.