Llegim 10/01/2015

Les instruccions per viure de Sèneca

Joaquim Armengol
3 min
Les instruccions  Per viure de Sèneca

Solen ser les vides dels filòsofs de l’antiguitat apassionants i divertides, sacsejades pel farnat insospitable del temps i l’atzar, una època aquella en què la vida fugia fàcilment dels cossos humans i de les bèsties a caprici dels avatars polítics més bruscos, absurds i sorprenents. I no és una excepció l’agitada vida del filòsof, escriptor i polític llatí anomenat Sèneca (4 aC - 65 dC). Un ésser educat per pensadors de primera en el culte a la poesia i en la pràctica de l’eloqüència. Tant és així que la ment d’aquest home esparpillant i formidable quedà amarada d’eclecticisme i d’angoixants doctrines austeres. A Sèneca li passà de tot en la vida. Ell que apuntava a fer una carrera brillantíssima d’advocat topà amb l’enigmàtic Calígula, l’enveja del qual va cisellar-li el trajecte esbossat. Un surt o contratemps, segons com es miri, prou afortunat, ja que va fer de Sèneca un home consagrat a les profunditats abissals de la filosofia i les lletres. Tanmateix, el mascle també sabé navegar per les superfícies més disteses i sensuals, tot flotant entre les aigües ardents de la vida mundana, gosant travessar el perillós estuari de l’alta societat romana fins a convertir-se en l’ànima preferida de la gent refinada. És cert que per compte d’aquest comportament dissipat la seva fama d’home auster va sortir-ne una mica tambalejant i crebantada, donant carnassa a la maledicència més puta dels seus inestimables amics contemporanis i, naturalment, de la posteritat. Com que la pèrfida Messalina l’odiava profundament no va trigar gens a acusar-lo de cometre adulteri, de manera tan tenaç que el Senat va decidir condemnar Sèneca a mort. Sort en va tenir de la magnanimitat imperial de Claudi, que va voler salvar-li la pell exiliant-lo a Còrsega. Per tot això l’adorable Agripina, anys més tard, va voler prendre Sèneca com a preceptor del seu fillet Neró. Llavors tot foren festes i alegries fins que l’infant angelical va créixer prou com per enviar al nostre home una ordre imperativa de suïcidi, l’excusa de la qual era oir el nom de Sèneca ressonar en algun complot polític. I ell acatà l’ordre obedient. Però la mort, al pobre Sèneca, se li mostrava esquiva i va arribar-li lentament, després d’obrir-se les venes de braços i cames, prendre cicuta i ficar-se dins la banyera amb la innocent pretensió d’ofegar-se entre els vapors de l’aigua tèbia.

Dades biogràfiques precises per poder comprendre una mica les llampants contradiccions entre la vida de Sèneca i la seva obra. Una obra profusa i rica que ens va deixar meravelles literàries com aquest famós diàleg moral De breuitate uitae, traduït aquí amb certa sorpresa com a pregunta retòrica: És breu, la vida?. Tanmateix és una traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent, feta pel docte Jordi Avilés i publicada per Adesiara, empresa sovint fidel a la qualitat literària i al pensament.

Preparació per a la mort

L’impediment més gran per viure és la dilació, ja que posa atenció en el demà i perd l’avui: prens decisions sobre el que està en mans del destí i deixes escapar el que està a les teves mans. Cap on mires? ¿Fins on et penses que arribaràs? Tot el que ha d’esdevenir-se roman en la incertesa: viu cada moment! És un dels molts consells que Sèneca va deixar-nos en aquesta mena de libel moral. El que afirma malgrat la pregunta retòrica del títol i les collonades estètico-farmacèutiques d’ara, és que la vida, es vulgui o no es vulgui assumir, és breu. Per tant, cal dedicar-la a ocupar-se d’un mateix d’una manera sàvia i autèntica, vessant aquest esquitx de temps que tenim en l’estudi i l’erudició per menar la vida en la noble preparació cap a la mort, vivint sense pors i deixant de banda les presses i la mundanitat més banal dels falsos beneficis immediats. És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida. Sense oblidar-nos que tenim entre mans un autoretrat moral de Sèneca que, coneguda una mica la seva vida, ens dóna una veritable semblança espiritual d’aquest estoic tan pròxim i humanitzat.

stats