EL LLIBRE DE LA SETMANA
Llegim 11/01/2014

La incomoditat dels orígens

Pere Antoni Pons
3 min

El tema al voltant del qual giren les històries i els personatges de Londres NW, la nova novel·la de Zadie Smith, es pot resumir en una pregunta: ¿de quina manera pots sentir-te còmode amb els teus orígens -racials i, sobretot, de classe- sense quedar-t'hi embarrancat però alhora sense oblidar-los ni renegar-ne ni trair-los? Les protagonistes, Leah Hanwell (blanca) i Keisha Blake (negra), són dues amigues d'adolescència que van créixer juntes al deprimit (i fictici) barri londinenc de Caldwell. D'adolescents, les uneix ser de classe baixa i l'ambició per prosperar. Aviat, però, comencen a tenir gustos divergents i, a a poc a poc, les seves vides prenen rumbs oposats. Tot i que no tallen la relació i segueixen veient-se, de grans -en la trentena- ja no són amigues, sinó, simplement, companyes que arrosseguen una relació antiga i gastada. La Leah, de vida modesta, casada amb un perruquer d'origen africà, sent enveja i ràbia per l'èxit de la Keisha (que s'ha canviat el nom pel molt més britànic de Natalie), mare de dos fills, advocada de prestigi, aburgesada i casada amb un banquer de la City.

A partir de les trajectòries similars però diferents de les dues protagonistes, Smith munta una novel·la en què les angoixes i els complexos de classe aviat es revelen com la punta de l'iceberg -o com l'expressió concreta- d'un malestar de fons molt més poderós i indefinible: el malestar que té a veure amb el fet que la vida passa cada cop més de pressa i tu no tan sols no acabes d'ubicar-t'hi sinó que a més cada cop et sents més incapaç d'espolsar-te els dubtes i les incerteses sobre si de debò estàs aprofitant-la i fent el que hauries de fer. Smith, narradora potent i observadora perspicaç, és massa intel·ligent per reduir els desficis dels seus personatges a una simple qüestió de classe. Diu de la Keisha/Natalie i d'un noviet seu de joventut: "Serien advocats, els primers a esdevenir professionals liberals en qualsevol de les seves famílies". I després afegeix, demolidora, un punt condescendent: "Es pensaven que la vida era un problema que es podia solucionar a través de la professionalització".

Dividida en cinc parts, Londres NW té, formalment, una voluntat tan explícita de ser moderna que, en ocasions, sembla més una demostració de força d'una debutant que no pas la nova novel·la d'una autora jove però d'èxit i ja consagrada. I no ho dic perquè tècnicament i estilísticament sigui ingènua o defectuosa -ben al contrari- sinó per l'afany de l'autora d'utilitzar tota mena de recursos -des del corrent de consciència joyceà o woolfià fins a un parell de cal·ligrames, passant pel fragmentarisme d'una sèrie llarga de capítols sàviament desconjuntats- que l'allunyin del realisme clàssic, més o menys convencional. A aquesta modernitis formal i estructural, a més, s'hi ha d'afegir l'estil frenètic, controladament atropellat i caòtic, amb què Smith relata les vides de la Leah i la Natalie, immerses en un Londres multiètnic i conflictiu. La riquesa de detalls, la potència i vivacitat amb què s'acumulen les frases, donen una gratificant sensació de vitalitat i energia, de cosa que flueix imparablement. Però tenen l'inconvenient, també, que confereixen a la novel·la una personalitat confusa. En moments, la vida vibrant que brolla de cada frase -la intenció és esborrar qualsevol indici de quietud- es confon amb un excés de nerviosisme, cosa que li treu nitidesa expressiva. Com aquelles pel·lícules filmades íntegrament amb la càmera sobre l'espatlla, un recurs que guanya en eficàcia si s'aplica només a unes poques escenes ben triades.

Smith completa les peripècies de les dues protagonistes amb una galeria de secundaris a frec de la marginalitat, marcats per les drogues, tocats per la precarietat, la pobresa o la violència, que tant poden ser entranyables com odiosos. Conscient que la novel·la també funciona com un retrat generacional, Smith hi aboca reflexions, escenes i experiències sobre la maternitat, el matrimoni, la frustració, els rancors, les decepcions i la manera com anem canviant a mesura que ens fem grans. El resultat és una novel·la -molt ben traduïda per Ernest Riera- irregular però atractiva i interessant.

stats