Resolc el problema que us vaig plantejar dissabte passat: descobrir quina coma era indefensable en el desenllaç d’aquest microconte de l’Empar Moliner: “Ella s’ha posat vermella per la manera, tan desvalguda i plena de confiança, tan provocativa, sense voler, que ell ha fet servir per dir el seu nom. Ara, després d’aquest «Ostres, Sílvia...», ja tot és possible. Tornaran junts al cotxe, es posaran roba seca, però ella ja no es canviarà, polida i asexuada com ha fet al matí, abans de córrer. Ell ha dit: «Ostres, Sílvia...» I ara ella el veu per primer cop. El considera. El troba sexi. El vol”.
En el text hi ha comes optatives, però només una el distorsiona fins al punt de fer-lo ininterpretable. Amb els 30 comentaris dels lectors faig un rànquing de comes que ells traurien i jo respectaria com una opció de l’autora: 1) Entre “manera” i “tan”. És una coma optativa i que sobta una mica, però no és indefensable, perquè “tan desvalguda [...] voler” pot ser entès com un incís explicatiu (pot anar entre guions); eliminar-lo no crea cap problema. 2) Entre “matí” i “abans”. És també optativa però defensable: “abans de córrer” concreta en quin moment del matí. Pot ser informació addicional. 3) Entre “tan provocativa” i “sense voler”. També optativa. El “sense voler” pot ser explicatiu. 4) Entre “Ostres” i “Sílvia”. És una coma del tot necessària: “Sílvia” és un vocatiu.5) Entre “seca” i “però”. La veig necessària i fins i tot podria ser un punt.
La coma que jo i tres lectores trauríem, la indefensable, és la que hi ha entre “canviarà” i “polida”. En efecte, amb la coma, “polida i asexuada com ha fet al matí” passa a ser un incís explicatiu prescindible i la frase diu, contradient-se, que ja no es canviarà. Ha de dir que sí que es canviarà però no de la manera polida i asexuada del matí. L’abast de la negació ha d’arribar a “polida i asexuada”, i la coma impedeix que hi arribi.
El resultat de l’exercici em confirma en la idea que la puntuació s’ensenya poc i malament. Convido els docents a fer exercicis com aquest per detectar-ho i posar-hi remei.
