A He visto ballenas Javier de Isusi (Bilbao, 1972) viatja al cor de la història recent del País Basc per reflexionar sobre les conseqüències de la confrontació. Amb certa distància poètica, però sense evitar el moll de l’os del conflicte, De Isusi centra la mirada en la manera com la violència determina la vida de tres persones. I ho explica en tres temps narratius. En el primer, l’Anton i el Josu són dos amics. Un està a punt de fer-se capellà. L’altre es farà militant d’ETA. Es distancien quan el pare de l’Anton mor en un atemptat. Vint anys després, el Josu està empresonat a França i allà coneix l’Emmanuel, un membre dels GAL que també compleix condemna. A partir d’aquest dispositiu, De Isusi il·lustra amb tons grisos i grocs un debat condicionat pel pes del passat fugint de proposicions simplistes. L’Emmanuel i el Josu dialoguen sobre la tragèdia de reconèixer-se com a professionals de la violència. L’Anton lluita per adequar la necessitat de perdó a una realitat que ni pot ni vol oblidar. En el tercer temps narratiu, entra en la història el fill del Josu, una nova generació condicionada per l’absència, la distància i per les complexitats derivades per unes decisions de les quals no va participar. Tot plegat, un còmic necessari per entendre no una sinó moltes postures.