ELS CLÀSSICS
JORDI NOPCA

Una guerra narrativa

A La guerra de Troia, Robert Graves (1895-1985) es va proposar, tal com explicitava al pròleg, "explicar-ne tota la història, des de la fundació de Troia fins al retorn dels grecs victoriosos, en un sol llibre destinat a nois i noies". L'esforç de concisió és remarcable: en menys de 150 pàgines, l'escriptor anglès -que va viure a Deià des de l'any 1929- aconsegueix presentar als joves lectors un devessall de relats imprescindibles de la mitologia grega, protagonitzats per Hèlena, Hèctor, Aquil·les, Agàmemnon, Clitemnestra, Orestes, Àiax i l'astut Ulisses, arran de l' Odissea i la Ilíada homèriques.

"Els poemes d'Homer no són ni de bon tros l'única font de la llegenda -admet l'autor-: de fet, uns dos terços d'aquest llibre surten d'altres autors grecs i llatins. En barrejar les contalles diferents, em sorprèn de veure com encaixen". Cal buscar un dels motius que van portar Graves a escriure la novel·la en la seva pròpia adolescència: a l'institut de Charterhouse va ser marginat pels seus companys i no va trigar a refugiar-se en la lectura. La Ilíada era un dels seus textos preferits, tot i que a l'hora de reescriure-la va optar per reduir les escenes de violència al camp de batalla i donar més importància a la fluïdesa narrativa, que es conserva en molt bon estat mig segle després que el llibre fos publicat en anglès.