Tomàs Garcés va donar a conèixer el seu primer recull de poemes, Vint cançons , l'any 1922. El llibre va ser un dels precursors del neopopularisme gràcies a versos com "He corregut tot el món / i el record del bes no em deixa" ( Balada del mariner ) o "Les noies criden l'amor / mentre la tarda s'escapa" ( Cançó de l'amor que passa ): rellegits gairebé un segle després encara conserven el nervi i la frescor amb què van ser concebuts. Abans de la Guerra Civil, Garcés, que havia estudiat dret i filosofia i lletres, havia tingut temps de publicar quatre llibres de poesia més. El senyal (1935) fa créixer l'abast líric de l'autor, que, de la mateixa manera que tants autors de les lletres catalanes, va haver d'interrompre el seu camí a causa de la desfeta republicana.

Garcés trencaria un silenci de 12 anys amb El caçador (1947), un dels seus poemaris més recordats gràcies a l'accessibilitat i l'eficàcia dels seus versos, com ara "A la cua del seu vestit / hi veig el fumerol d'un somni" ( Vestit llarg ), o bé "Amor meu, una clotada / pot obrir-se dins la nit. / Somriguem altra vegada / i mirem-nos fit a fit" (Amor meu ). La nit de Sant Joan (1953) seria un dels seus altres cims, on fins i tot fa parlar als fantasmes, que vaguen "a l'entorn de grises muralles" i veuen com es desfan les onades des "d'una cova sense fons".