La força del rumor: d'arma bèl·lica a perill en l'era digital

Per entendre com el nazisme va corcar la societat alemanya i va abocar-la a l'ostracisme de la guerra és instructiu llegir William Shirer, corresponsal nord-americà que va escriure des de Berlín l'obsessió imperialista de Hitler. Les seves cròniques radiofòniques per a la CBS, convertides en dietari a Diario de Berlín (1936-41) , retraten la quotidianitat de la població germànica en la gestació del desastre, un període intoxicat per la propaganda feixista. El control de la premsa exercit per Joseph Goebbels traspua en cada aportació del testimoni de Shirer, capaç de mesclar les aspiracions dels jerarques nazis, els episodis de censura que patia com a periodista i el relat del dia a dia a Berlín en el trajecte cap a la Segona Guerra Mundial en un magnífic llibre de vivències que després tindria continuïtat. En el dietari de Shirer hi apareixen els rumors i les imprecisions publicades en la premsa de l'època, alimentades pels interessos bèl·lics. La fàbrica de rumors que va ser la guerra és l'objecte d'estudi de Marc Argemí a Rumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme , que analitza les mentides que el Regne Unit va difondre durant el conflicte. És una obra de narració amena i documentació extensa.

Argemí es va submergir en els arxius britànics i hi va trobar els secrets del laboratori de rumors dissenyat per Londres. Els documents analitzats pel periodista detallen com funcionava la unitat dedicada a desinformar -anomenada Political Warfare Executive (PWE)-, el braç executor d'una artilleria més poderosa que els tancs, posada en pràctica per confondre i desanimar l'enemic. L'autor recull "petites grans mentides d'èxit", com el rumor segons el qual el general Ernst Udet, segon de Hermann Göring a la Luftwaffe, s'havia suïcidat. La notícia, publicada a la premsa britànica, va haver de ser desmentida per Alemanya. Resulta que Udet es va suïcidar realment tres mesos després. El debat sobre el rigor del periodisme és exportable als nostres dies. Argemí fa un toc d'alerta als professionals. I adverteix que internet és la "república del rumor".