ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 30/11/2013

Les flors són inútils, però qui voldria un món sense flors?

i
Ignasi Aragay
2 min
Les flors són inútils, però qui voldria un món sense flors?

El calabrès Nuccio Ordine (Diamante, 1958), professor de literatura que ha voltat per universitats d'Europa i Nord-amèrica, expert en Giordano Bruno i el Renaixement, ha convertit el seu gust pel treball intel·lectual en un atípic manifest, un patchwork construït amb cites dels seus autors preferits en defensa dels sabers que no tenen una rendibilitat immediata. La utilitat de l'inútil es presenta com un manifest, tot i que tampoc és ben bé això. El llibre, publicat per Quaderns Crema amb traducció de Jordi Bayod, inclou a més un assaig escrit el 1939 pel pedagog nord-americà Abraham Flexner, una reivindicació de la recerca científica sense una aplicació pràctica definida. Tant Ordine com Flexner són partidaris de la idea que el motor del progrés humà és la curiositat i que voler teledirigir-la massa resulta contraproduent.

Deixem-nos portar per ells en aquesta defensa de les humanitats i la ciència. "No hi ha res d'inútil en la natura", escrivia Montaigne, que reblava: "Ni la mateixa inutilitat". De Giacomo Leopardi, que havia projectat ni més ni menys que una Enciclopèdia dels coneixements inútils mai realitzada: "No m'entra al cap que el súmmum del saber humà consisteixi a saber política i estadística". Théophile Gautier, que als 23 anys va inaugurar la filosofia de l'art per l'art, és el més combatiu i potser també el més bell: "Res del que és bell no resulta indispensable per a la vida. Si s'eliminessin les flors, el món no en patiria materialment; ¿qui voldria, però, que ja no hi hagués flors? Jo m'estimaria més renunciar a les patates que a les roses, i crec que arreu del món només un utilitarista seria capaç d'arrencar un parterre de tulipes per plantar-hi cols". Magnífic!

Baudelaire: "Ser un home útil m'ha semblat sempre una cosa molt repulsiva". Canvi de registre, Heidegger: "El més útil és l'inútil. Però experimentar l'inútil és la cosa més difícil per a l'home d'avui". En la mateixa línia, Ionesco: "L'home modern, universal, és l'home amb pressa, que no té temps, que viu presoner de la necessitat, que no comprèn que una cosa pugui ser no útil; no comprèn que, en el fons, l'útil pot ser un pes inútil, aclaparador. Si no es comprèn la utilitat de l'inútil, no es comprèn l'art". I, per acabar, Bataille, autor de El límit de l'útil : "Els governs que només tenen el sentit de la utilitat s'enfonsen".

stats