Crítica
JOAQUIM ARMENGOL

El tribut que es paga per la idolatria

'Los hermanos Ashkenazi' d'Israel Yehoshua Singer. Acantilado. Trad. Rhoda Henelde i Jacob Abecasís 680 pàg. / 29 €

El tribut que es paga Per la idolatria / GETTY Zoom

Exceptuant la família Singer, és insòlit trobar, en el món de la literatura, grans escriptors que siguin germans. Parlem d’Isaac Bashevis Singer (Polònia, 1904 - Miami, 1991), que va guanyar el Nobel l’any 1978; d’Israel Yehoshua Singer (Polònia, 1893 - Nova York, 1944), relegat inexplicablement a l’oblit, malgrat que ja era un escriptor consagrat quan tot just el seu germanet començava a escriure, i d’Esther Singer Kreytman (Polònia, 1891 - Londres, 1954), la germana gran, també excel·lent escriptora i totalment desconeguda per nosaltres. Israel Yehoshua, però, no només va ser mentor i model del futur premi Nobel, sinó que va salvar la vida del seu germà aconseguint un visat perquè pogués entrar als EUA l’any 1935. Per això, sempre agraït i en deute, Isaac reconeixia que s’havia fet escriptor gràcies a ell. L’amor sincer que es professaven els Singer és molt diferent del que es professen els bessons Simja Meir i Yánkev Búnem, els protagonistes de Los hermanos Ashkenazi, l’obra més representativa i ben acabada d’Israel Yehoshua Singer, una novel·la que va aparèixer per entregues al diari Der Forverts, a Nova York, a mitjans dels anys 30, i que ara recupera -abans ho havia fet Ediciones B-, en una excel·lent edició, Acantilado.

Los hermanos Ashkenazi és, sens dubte, una obra mestra del gènere èpic, i no només per l’observació de l’entorn i el fenomenal amuntegament d’històries creuades que s’hi basteix, sinó per la rellevància de l’acció trepidant i pels canvis que es produeixen d’inici a final. Un temps narratiu que ve desencadenat pels terribles avatars de la història. Singer situa l’acció a la vella Europa, a Lodz, Polònia, creant una saga familiar i un entramat empresarial que abasta tres generacions. Parlem gairebé d’un segle, al llarg del qual la ciutat de Lodz es veu sacsejada pels diversos esdeveniments que fan trontollar tot Europa: la Revolució Industrial, la Guerra Russojaponesa, els reiterats pogroms contra jueus, la Primera Gran Guerra, la revolució bolxevic... Una crònica literària terrible i turbulenta que mostra el pitjor i el millor del rastre que deixa la inefable i violenta humanitat.

Ben mirat és un dels textos més virulents que s’han escrit contra les diferents i deplorables actituds humanes reals en un moment històric molt convuls, una virulència que no deixa de tenir un sentit valuós, ja que la intenció de l’escriptor és denunciar, d’una manera directa, no només l’antisemitisme ancestral, sinó la delirant adoració pels diners (els diners són l’espasa i l’escut dels jueus), i el fanatisme religiós. Potser cal pensar que la vertadera adoració a Déu no consisteix únicament a seguir una sèrie de ritus, sinó a percebre la realitat de tal manera que transcendeixi els límits de les nostres veritats particulars.

Un to aspre i més aviat mordaç

Amb un coneixement profund i xopat de pessimisme Singer esbossa meravellosament bé aquella vida tradicional de les comunitats jueves centreeuropees i la seva progressiva disgregació, que ve donada pels canvis en els costums, les noves idees i el progrés. Potser per això, la novel·la desprèn un to més aviat aspre, on l’humor, que n’hi ha ben poc, acaba sent mordaç. El que sí que hi ha és un escepticisme bàsic davant la vida tradicional jueva que evidencia una ruptura amb aquell món religiós ancestral (no oblidem que la novel·la va ser escrita en ídix). Però, tot i semblar una defensa dels nous moviments internacionalistes, Singer acaba assumint també un posterior i, natural, desengany. No hi ha dubte que la postura final és doblement crítica. I aquest és el camí vital que recorre el nostre protagonista: Max Ashkenazi, una mena de Job, que passa del no-res al tot, i del tot al no-res, just per aprendre què significa viure entregat als falsos déus.

La novel·la examina el tribut que es paga per la idolatria, de qualsevol tipus o gènere, així com l’assumpció del menyspreu a la veritat, malgrat sigui inexpugnable. Per això, en finalitzar la lectura, l’esforçat lector pot arribar a preguntar-se, desconcertat, en què creure.