Crítica
JOAN GARÍ

El misteri de la passió

'La ballarina de Berlín' de Joan-Daniel Bezsonoff, publicada per Empúries. 144 pàg. / 17,50 €

Joan-Daniel Bezsonoff / FIRMA FOTO Zoom

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) sempre ha anat un poc a la contra. Escrivint en català al nord de les Alberes, alguns potser esperaven d’ell que es dedicara a cantar les excel·lències folklòriques de la patria chica (com es diu o es deia al sud). Bezsonoff, però, s’ha entossudit a bastir un corpus novel·lístic localitzat, si cal, a la Indoxina o a Algèria, i ara també a l’Alemanya de Hitler. D’alguna manera, sembla voler convertir-se en una mena de Stefan Zweig adaptat a les necessitats moderadament exòtiques del lector català. La ballarina de Berlín, en aquest sentit, és un pas més enllà en aquesta plèiade seua de lectures de l’anecdotari propiciat per les convulsions del segle XX. No està sotmès, però, a la dèria historicista, i per això el que conta en aquesta nova novel·la és en realitat un altre relat de passió i mort ambientat en vespres de la segona gran hecatombe bèl·lica.

Bezsonoff ha focalitzat la seua atenció en el capità de l’exèrcit polonès Jerzy Sosnowski i en la ballarina jueva Lea Niako. Són vides de pel·lícula, les seues: Sosnowski espia per als polonesos i Niako per a l’Abwehr. El primer, en realitat, és un diletant només interessat en les dones, el joc i la cavalleria, així que va trobar en Lea Niako una partenaire ideal. El sensualisme fora mida de la ballarina, que havia enlluernat els jerarques nazis (amb una impagable escena coprofílica protagonitzada pel mateix Führer), l’arrossega a dies i nits de passió contínua que no acaben fins que la Gestapo fa bé la seua faena.

Una voluptuositat innata

Com a gènere, la novel·la esdevé en mans de Bezsonoff un material dúctil i deliciosament frívol, un estri mal·leable que no dona maldecaps al lector sinó que li ofereix amenes contalles informades pel ja característic estil de l’autor, que comunica als seus relats la seua joie de vivre, una voluptuositat innata i una concepció estrictament plaent de la vida. Com sol fer sovint en les seves novel·les, Bezsonoff ho aprofita també per reflexionar sobre el misteri de la seducció i de la passió, allò que mou tothom a tothora. La ironia és marca de la casa: “Seria hora que s’organitzés una conferència internacional per determinar per què les dones s’enamoren de tants imbècils i per què els homes festegen tantes dones sense interès, més enllà de qualitats plàstiques evidents”.

Però aquesta és una història real. Jerzy Sosnowski va morir a Katin, assassinat pels russos. Lea Niako, a Berlín, en un misteriós atemptat. Ni ell era un imbècil ni ella una dona sense interès. Degueren fer molt bona parella.