EL LLIBRE DE LA SETMANA
DAVID VIDAL CASTELL

Variacions sobre la contingència

'4 3 2 1' de Paul Auster. Edicions 62 / Seix Barral. Traducció d’Albert Nolla 892 pàg. / 23,90 €

Variacions sobre La contingència Zoom

Al primer capítol d’ Oliver Twist, quan el narrador ens el presenta acabat de néixer, despullat encara damunt el llit de ferro de l’hospici, sembla que dubti. Què en serà, d’ell? Així de nu i petit, diu, abans que el marqui per sempre el poder de la indumentària, podria ser el fill del príncep de Gal·les, o el d’un borratxo i una bagassa. Però llavors la infermera l’embolica en una ronyosa flassada, i el poder del vestit, ens diu el narrador, en determina el futur. Serà la primera d’una llarga cadena de contingències, i Dickens s’exclama de com de ràpid els déus fan la seva feina. Aquesta certesa que l’atzar determina els aspectes més importants de la vida impregna la novel·la contemporània, fins al punt que en determina els recursos de composició i d’estil. Així, una característica capital n’és l’esclat (i la multiplicació) dels punts de vista o l’assaig de dispositius de trama que la fragmenten i la subdivideixen. Sí, la vida és atzarosa i dins de cada persona hi batega una veritable confederació d’ànimes, com va dir Antonio Tabucchi. I el personatge d’un relat és un conjunt decantat d’hipòtesis narratives de les quals, al capdavall, només una es verifica.

Només una? Com si fos un Dickens misericordiós, notem en Auster aquest vertigen de qui sap que allò que no s’explica no passa, però també que tot el que no ens ha passat també ens determina, i per explorar això proposa una novel·la que en són, de fet, quatre. Quatre hipòtesis narratives, dins les quals no hi trobem exactament personatges sinó conjectures. Així, els relats creixen al voltant d’un fet incontestable: Archie Ferguson va néixer el 3 de març del 1947, fill de l’Stanley i la Rose, a Nova Jersey. A partir d’aquí es descabdellen quatre fils narratius en paral·lel, en uns capítols que s’agrupen per etapes coherents del creixement humà: primera infantesa, adolescències, joventut, primera maduresa, etcètera.

Ser-ho tot i no ser res

L’experiència lectora és contradictòria -i qui escriu això és un fan de Paul Auster, sapigueu-ho-. D’una banda, cadascun dels fils narratius té tot l’interès i la tensió d’una novel·la austeriana; bé, podríem matisar que exhibeix un estil més àgil i oralitzat del que ens té acostumats, empedrat, però, de detalls vigorosos, com quan escriu que “la misèria omplia les habitacions de l’apartament com una boira densa i cegadora”. De l’altra, però, és una molèstia haver de rebobinar cada 40 pàgines fins al punt exacte on s’ha dividit la vida d’en Ferguson, quatre capítols enrere (centenars de pàgines), i tot i que Auster ens regala sempre unes línies de recapitulació a l’inici de cada capítol, la intimitat i l’empatia amb el personatge se’n ressenteixen.

En un fil la família Ferguson té èxit en el seu negoci d’electrodomèstics i esdevé rica, però viu una situació domèstica desgraciada; en el seu paral·lel, la mare perd el marit en un incendi a la botiga i això, tot i la inicial adversitat, la fa construir-se com a persona i com a dona alliberada. En un fil en Ferguson és un ingenu seguidor de Kennedy i magnífic esportista; en un altre, és un cínic rebel que pràcticament ignora la política i els esports. Molt bé: ho tenim tot, però sent-ho tot, Ferguson, com a personatge, no és res, perquè perdem l’exploració versemblant de la singularitat delimitada per l’atzar i la contingència.

No és estrany que Auster digui que sent que s’ha preparat tota la vida per escriure aquesta novel·la. En ella hi trobem tots els accents de la seva prosa, com per exemple la miríada de personatges secundaris que apareixen i desapareixen deixant un rastre narratiu màgic en la trama, o l’escriptura detallista, que no gesticula ni engola, i que enfoca sobre els grans temes subterranis a partir del relat aparentment trivial -cromos de beisbol, olor matinal de gofres, el fru-fru d’unes mitges- que fa visible l’invisible.

El relat explora grans qüestions que sempre han interessat a Auster, com l’atzar ( La música de l’atzar, La nit de l’oracle, Bogeries de Brooklyn ) o la identitat inestable ( Mr. Vértigo, Trilogia de Nova York ). Finalment, però, a 4 3 2 1 el veritable protagonista acaba sent el dispositiu narratiu, més que no pas en Ferguson, un personatge que ho és tot i res alhora, protagonista -com tots nosaltres- d’un seguit de variacions sobre la contingència.