Al telenotícies van anunciar l’acabament d’una operació policial amb una frase sobre la detenció dels malfactors, així com es clouen la majoria de les investigacions policials i també les sèries de detectius i les novel·les de lladres i serenos. Igual com els relats romàntics acaben amb el petó, just abans que les belles promeses esdevinguin la dura realitat, la convenció exigeix que la recerca criminal acabi amb la detenció dels delinqüents perquè el món pugui tornar al seu curs.

La notícia de l’altre dia, però, tenia un component que la feia sortir d’aquesta rutina. El policia, en relatar la detenció, no podia contenir un somriure perquè havien descobert que els lladres beneïen el cotxe abans de cada fugida. Lladres de cor bo! Lladres que necessiten rituals perquè confien que les seves accions no tindran cap conseqüència negativa si segueixen les regles: aquesta és exactament la qüestió que convé mirar sota la lupa.

Estem acostumats a contemplar la realitat criminal com un espai a part, físicament separat dels nostres carrers i cases. Qualsevol crim és vist com una interferència momentània i mai falten els mitjans per poder tornar, com més aviat millor, a la normalitat. Sebastià Bennasar amb L’imperi dels lleons insisteix, en canvi, en una advertència que ha insuflat molta vida a la narrativa de gènere criminal a Europa al tombant del segle XXI. La criminalitat no és als carrerons del darrere, sinó arreu: la seva presència és indestriable de la quotidianitat més quotidiana.

I no només això, els lladres s’han fet bons. Les seves regles de joc, la seva fèrria i indiscutible moral, la seva fidelitat a la causa i el respecte pels companys i la família acaben dibuixant un món perversament ideal que funciona -la conclusió és estremidora- millor que el nostre. El que és impossible d’adquirir en la vida senzilla, la feina estable, el poder basat en el respecte, i fins i tot l’amor sincer, el règim mafiós, gràcies al diner fàcil, permet realitzar-ho sense ni parpellejar. La màfia ha aconseguit preservar el món antic, el dels valors indiscutibles. Es premien els obedients i es castiga la traïció sense miraments. El preu d’aquesta realització personal és petit i fàcil. Cal tornar-se insensible i brutal, implacable en la defensa dels privilegis propis.

La brutalitat -en això Bennasar l’encerta de ple- ens ve de fàbrica als europeus. Hi ha hagut prou guerres i conflictes somorts per haver fabricat “generacions senceres sense esperança”. A L’imperi dels lleons que teixeix la seva densa xarxa entre Lió i Sitges no hi ha cap enigma per resoldre, la trama ha desbordat tota investigació. La novel·la negra avui s’escriu des de l’ambició de retratar una realitat el funcionament de la qual hem deixat d’entendre: l’enigma ja no és la motivació de les ments criminals, sinó el que les separa, exactament, de l’afany de benefici a qualsevol preu que impulsa l’economia global.