ELS LLIBRES I LES COSES

Les festes de Nadal, segons Einstein

Einstein va esdevenir una icona del pacifisme. Era també un internacionalista que, això sí, com a jueu de cultura, va ser favorable a la creació de l’Estat d’Israel. Va fer costat a la lluita contra la discriminació racial als Estats Units. Era contrari a tots els dogmes. Era un home savi i lliure, amb sentit de l’humor. No va ser, en canvi, un pare modèlic. La seva fidel secretària i arxivera, Helen Dukas, va reunir el 1979 les millors cites del científic en un llibre que volia divulgar només la cara amable de l’home. Força anys després, el 2011, Alice Calaprice, menys devota, el va ampliar incloent-hi les cartes íntimes i altres documents inèdits per mostrar-lo no com un geni sobrehumà sinó, cosa encara més difícil, com un geni humà. És aquest volum el que ara s’ha traduït al castellà: Albert Einstein, el libro definitivo de citas (Plataforma Editorial).

Els grans personatges ens atreuen. Com era l’inventor de la teoria de la relativitat? Què opinava sobre la vida i la mort, sobre ell mateix, sobre Amèrica, Alemanya o el Japó, sobre la música, la política o la infància, sobre Déu i la religió? En la majoria de casos, anava avançat a les convencions del seu temps i havia assumit el rol de veu de la consciència en molts aspectes. La seva figura és semblant i paral·lela a la de Pau Casals -només es portaven tres anys-, al qual admirava no només com a violoncel·lista sinó també pel seu pacifisme i la seva fèrria oposició a l’Espanya dictatorial de Franco.

Ara que som a Nadal, ell el vivia com “un festival de la pau”, com una advertència perquè vigilem amb els “enemics de la pau que s’amaguen dins nostre”. ¿I la religió? No era un jueu practicant, però tampoc un ateu. Inspirat en Spinoza, intuïa una “religió còsmica” incompatible amb els teismes. “El més bell que podem experimentar és el misteri. Aquesta és la font de tot art i tota ciència verdaderes”. “La ciència sense religió està coixa, la religió sense ciència està cega”.

I reblava el clau afirmant que “la religiositat genuïna no passa per la por a la vida, i la por a la mort, i la fe cega, sinó per la recerca del coneixement racional”, i s’admirava que “malgrat l’existència de tanta harmonia al cosmos, segueixi havent-hi persones que diguin que no hi ha cap Déu”: “Però el que realment em molesta és que em citin a mi per donar suport al seu punt de vista”.