PERE ANTONI PONS

La feixuga càrrega del propi jo

Tot just a la segona pàgina d’ Atrapa el dia, una novel·la breu que Saul Bellow (1915-2005) va publicar el 1956, ja se’ns informa que el protagonista, Tommy Wilhelm, és a tocar d’un “enorme daltabaix llargament pressentit”. Com que la novel·la està narrada en un enèrgic estil indirecte lliure, la informació ens arriba com una intuïció del mateix Wilhelm, que al llarg dels seus prop de 45 anys de vida no ha fet més que encadenar fracassos. Està, ara, al caire d’un col·lapse econòmic i anímic.

És una mostra del geni novel·lístic de Bellow, un dels gegants de la narrativa nord-americana del segleXX, la presentació del protagonista, a qui trobem allotjat en un hotel de Manhattan on també s’allotgen nombrosos vells retirats i professionalment exitosos, entre els quals hi ha el seu propi pare, que el menysprea i es nega a donar-li un cop de mà. És la manera que té l’autor d’avisar-nos que l’home de qui resseguirem les peripècies durant una jornada sencera és un fracassat deixat contínuament en evidència pel seu propi entorn.

Durant la dècada dels 50, els Estats Units van viure un boom de riquesa i benestar. Fer diners era a l’abast de tothom, en teoria, i qui més qui menys podia prosperar i guanyar una certa fortuna. També els més rucs, tal com assevera un secundari estafador. El fet de veure com quasi tothom menys ell ha prosperat -els capricis de la borsa- i s’ha col·locat socialment fa que Tommy Wilhelm se senti ridícul. No tenir diners és “una vergonya”, pensa. L’astúcia narrativa de Bellow consisteix a mostrar al lector que, en efecte, és un home ridícul, però no perquè hagi fracassat o perquè no tingui diners, sinó perquè és un nen gran aviciat, que ha desaprofitat totes les oportunitats que ha tingut, que s’ha deixat prendre el pèl per tota mena d’impostors i que mai no ha sigut prou fort per suportar la “càrrega que era el seu propi jo”. Amb tot, Bellow no s’hi acarnissa. Wilhelm és un pobre infeliç, fatalment ximple, però també és “un home, una altra criatura humana”, que viu abocat al “caos” i a “la negra nit”, víctima “d’una enorme confusió”.

Àgil, intensa i robusta, Atrapa el dia potser gaudeix d’un prestigi menor dins el gran corpus novel·lístic de l’autor d’ Herzog. El lector hi trobarà, però, molts dels trets d’estil habituals de Saul Bellow. Per exemple, aquelles frases que resumeixen, amb densitat cristal·lina, un estat d’ànim neuròtic o un pensament profund. O aquelles descripcions físiques que tenen imprevisibles ramificacions psicològiques i morals, i que són d’una opulència tan exuberant com precisa.