Com expliquem les nostres lletres

Com expliquem  Les nostres lletres Zoom

Antoni Rubió i Lluch Un primer cànon amb tres etapes

El primer "gran disseny interpretatiu o sistematització" de la literatura catalana va ser fet per Antoni Rubió i Lluch (1856-1937) dins del volum Sumario de historia de la literatura española (1901). Quan parlava de lletres catalanes, l'historiador va establir tres grans períodes que es corresponen amb les tres grans etapes, canòniques fins fa poques dècades: "època nacional o literatura medieval, Decadència i Renaixença".

J. Rubió i Balaguer Enriquir el període que va del XVI a mitjans del XIX

Fill d'Antoni Rubió, Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982)publica Historia de la literatura catalana (dins la Historia general de las literaturas hispánicas , de Guillermo Díaz-Plaja, que va ser publicada per Vergara l'any 1949). Segons Broch, el filòleg "no trenca l'esquema històric" que hereta del seu pare, però "fa unes aportacions del tot notables que enriqueixen, a bastament, el període que va del segle XVI a mitjan XIX, fins als Jocs Florals".

Martí de Riquer Convertir la literatura medieval en una gran passió

L'aportació de Martí de Riquer (1914) a l'estudi de la literatura medieval és de primer nivell. L'escriptor i filòleg va despuntar abans i tot de la Guerra Civil, però la seva gran contribució a la historiografia literària arribaria a partir dels 60, amb els tres volums d' Història de la literatura catalana (1964), Los trovadores (1975) i Aproximació al Tirant lo Blanc (1990), a més d'encarregar-se de l'edició de les obres de Febrer, Berguedà i Pròixida.

Joaquim Molas Desacomplexar la literatura catalana

La contribució de Joaquim Molas (Barcelona, 1930) a l'eixamplament de l'abast de la literatura catalana ha estat cabdal, ja sigui des de la docència universitària, la crítica literària, la pròpia obra assagística o l'actualització de la Història de la literatura catalana d'Ariel fins a la dècada dels 80 del segle XX. Molas ha ajudat a desacomplexar les lletres catalanes substituint la ruptura Decadència/Renaixença per la continuïtat des del Renaixement fins al Romanticisme.