NÚRIA JUANICO

Ser escriptor sense passar per una editorial

L'autoedició creix com l'escuma gràcies al món digital. L'any passat els llibres publicats sense passar per cap editorial van incrementar-se un 59% respecte del 2011 als Estats Units, segons una enquesta publicada aquest octubre per Bowker, l'empresa que registra tots els títols nord-americans mitjançant els codis ISBN. Més de 391.000 obres es van publicar sense un segell editorial, una tendència en augment a través de la qual han nascut bestsellers com A tres metres sobre el cel , de Federico Moccia, que els adolescents es fotocopiaven dels escassos originals publicats. L'autoedició s'allunya cada vegada més de l'àmbit residual del mercat i s'està convertint en l'opció de tot tipus d'escriptors, des d'autors novells fins a mediàtics com John Grisham i premis Pulitzer com David Mamet.

A l'hiperespai hi cap tothom

"Amazon va obrir la capsa de Pandora quan va incorporar un servei que permet publicar l'obra de qualsevol persona a la llibreria virtual", apunta l'autor David de Pedro, que ha autoeditat la seva primera novel·la, La revelación de Qumrán . Internet esdevé l'alternativa de tots els que guarden una història al calaix, però que són escèptics davant la possibilitat de publicar-la a través d'una editorial. Entrar en l'àmbit de l'autoedició per primera vegada implica submergir-se en un món desconegut", explica de Pedro, que va haver d'aprendre a maquetar i dissenyar la seva obra. També va descobrir com les xarxes socials eren una eina cabdal per autopromocionar-se, sobretot perquè "als mitjans de comunicació convencionals els autors independents som invisibles". A més, esquivar les editorials li permet "disposar d'un control absolut de les vendes i molta més llibertat de decisió, sense haver d'hipotecar els drets d'autor durant cinc anys".

Llibres sempre disponibles

Publicar títols en format digital significa poder oferir un nombre pràcticament infinit d'exemplars, ja que els llibres no s'exhaureixen ni es destrueixen. "És el futur i no podem girar-li l'esquena", assegura l'escriptor Andreu Martín, que a través d'internet proporciona les seves novel·les que en paper han quedat descatalogades. Ara bé, els beneficis econòmics són encara menors en comparació amb l'edició en paper. Segons Martín, "tret d'honroses excepcions, el digital no és un negoci, però així et pots donar a conèixer i arribar a lectors d'arreu del món".

Preus mínims per poder competir

El preu dels exemplars és motiu de discòrdia entre autors independents i editorials. Mentre aquestes ofereixen títols en format digital a tarifes d'entre 5 i 10 euros, els escriptors autoeditats opten per rebaixar al mínim els preus. Josep Capsir ha autoeditat la novel·la La herencia de Jerusalén i n'ha venut més de 10.000 exemplars, a menys d'un euro cadascun. "Per competir amb les editorials hem d'oferir preus mínims", subratlla Capsir. Tot i que el marge de benefici és més gran si l'escriptor s'autoedita, resulta molt complicat viure exclusivament de la literatura.

Per això, la pirateria es rep amb indignació entre els autors. "Fa molta vergonya que, amb uns preus tan baixos, encara hi hagi moltíssima gent que es descarregui els llibres de manera gratuïta", diu Capsir. És una opinió generalitzada en el sector davant unes dades que no els són gaire favorables. El 2011 el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura va xifrar en un 5,8% els lectors de llibres digitals. D'aquests, un 49,3% havia obtingut els exemplars mitjançant la pirateria.

Autoedició: un negoci d'empresa

L'increment de les autoedicions ha propiciat el naixement d'empreses i agències literàries que obren la porta als autors disposats a autopublicar-se. "Cada vegada s'aposta menys pels escriptors novells des de les editorials, que s'arrisquen molt poc", afirma l'agent literària Sandra Bruna. Des de fa pocs mesos ella ha incorporat un servei de correcció, maquetació i promoció per a autors independents. La novel·la rosa, els thrillers i les obres històriques abunden entre els llibres autoeditats. Segons Bruna, "no són novel·les literàries, però estan ben escrites i el seu impacte pot ser molt important entre el públic lector". Per això, l'agència fa un seguiment exhaustiu de cada obra i envia un informe de les més ben rebudes a les editorials perquè així puguin captar talent i integrar nous autors a les seves files. És el cas, per exemple, d'Ediciones B, que ha engegat el segell B de Books a través del qual ha incorporat alguns dels escriptors més llegits a Amazon.

Els autors han d'anar amb compte, però, amb algunes empreses que no ofereixen el que prometen. "N'hi ha que t'asseguren una distribució a les grans superfícies, però no especifiquen que és sota demanda", alerta De Pedro. D'altres cobren tarifes molt elevades perquè "actuen com a editorials encobertes tot i que no corregeixen ni són garantia de res".

Trencar l'estigma de la qualitat

Històricament, el llibre autoeditat s'ha vist sotmès a prejudicis que l'associen amb una qualitat baixa i poc literària. Tot i que aquest estigma a poc a poc es va fent més petit, "encara hi ha molt camí per recórrer", assegura Capsir. A les llibreries és on més es nota aquesta discriminació, perquè "posen molts obstacles i la majoria no accepten vendre el teu llibre si no l'ofereixes mitjançant una distribuïdora". Per aconseguir fer-se un espai al mercat, els autors tenen molt clar que el seu producte ha de tenir, com a mínim, el mateix nivell que qualsevol llibre d'editorial. "No et pots autoeditar així com així, has de fer una inversió", diu Capsir, que va pagar un corrector i un dissenyador per tirar endavant la novel·la. De Pedro també va optar per subcontractar aquestes tasques, ja que "quan un lector paga no discrimina en funció de si el llibre prové d'una editorial o d'un autor independent".