XAVI SERRA

Les escletxes de la utopia terrenal de Miracleman

Miracleman: la edad de oro Neil gaiman i mark buckinghaM Panini 208 pàg. / 17,95 €

“De vegades em pregunto per què algú no voldria ser perfecte en un món perfecte”, meditava Miracleman al final de l’etapa de la sèrie escrita per Alan Moore. Després de salvar el món els superherois protagonistes havien decidit millorar-lo acabant amb les guerres, la fam i les injustícies, convertint el planeta en una utopia aparentment sense escletxes amb el seu regnat benèvol. Neil Gaiman va recollir el guant llançat per Moore a La edad de oro, la seva primera etapa com a guionista de la sèrie i una de les millors obres de la seva carrera, inèdita al nostre país més de 25 anys a causa de la fallida de l’editorial Eclipse i el posterior litigi legal.

A través d’una sèrie d’històries curtes Gaiman explora un món feliç on els déus responen a les pregàries -tot i que no sempre com un voldria- i comparteixen la seva llavor amb els mortals. Però són les ombres d’aquest paradís el que més interessa a Gaiman: l’angoixa dels espies en una societat sense secrets, una mare aclaparada per la seva filla sobrehumana, el culte al mal com a forma de rebel·lió juvenil... Per sort, la pluja d’idees del guió està al mateix nivell dels dibuixos d’un Mark Buckingham inspirat i versàtil, sobretot en els experiments pop art del relat protagonitzat per un Warhol ressuscitat.