Barcelona

“L’entorn digital s’ha tornat hostil per a la lectura de llibres”

El filòsof Roberto Casati defensa la vigència del llibre físic a l’assaig ‘Elogio del papel’

A finals dels anys 70, un jove adolescent italià va sortir d’excursió pels Alps amb dos amics. Un dels refugis de muntanya on van anar a parar era, en realitat, una immensa biblioteca: l’home que en tenia cura era un lector empedreït. Els tres nois van passar la nit descobrint algunes de les joies literàries que amagava el refugi. “Era impossible no rendir-se a l’influx d’una cabana com aquella, com si no tinguéssim elecció”, recorda el filòsof Roberto Casati, director del prestigiós Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París. L’autor milanès acaba de visitar Barcelona per presentar un dels seus últims assajos, Elogio del papel (Ariel, 2017), en què explica la vigència de la lectura del llibre físic sense menystenir la lectura a través de pantalles.

“No soc un nostàlgic ni un tradicionalista -adverteix-. La pregunta que molta gent es planteja des de fa anys és: «Què és millor, llegir llibres en paper o llibres electrònics?» No hi ha una única resposta”. Casati recorda que hi ha moltes maneres de desxifrar textos. “La lectura no és una activitat monolítica -explica-. Els SMS els llegim molt ràpidament. Les entrades de la Viquipèdia les llegim fins que satisfan la nostra necessitat d’informació. La lectura d’una novel·la és diferent de la d’un assaig sobre un tema específic. Quan cal estudiar en profunditat alguna cosa o desxifrar continguts complexos el paper encara és preferible a les pantalles. A l’hora de llegir en pantalla ens distraiem amb molta més facilitat: en una tablet, la lectura és només una de les moltes aplicacions que ens ofereix el dispositiu. El nostre cervell, d’altra banda, memoritza aspectes físics del llibre, com ara el lloc de la pàgina on es troba certa informació i el punt on som: què hem llegit i quant ens queda per acabar”.

Un dels aspectes que Casati critica és el del colonialisme digital. “Es tracta d’una ideologia que es resumeix en un principi molt simple: «Si pots, has de fer-ho» -sintetitza-. Si és possible fer que una cosa o una activitat migri a l’àmbit digital, llavors ha de fer-ho. Els colons digitals utilitzen tots els mitjans per introduir les noves tecnologies en tots els àmbits de la nostra vida, del joc a l’ensenyament, de l’anàlisi mèdica a la construcció d’objectes”.

Una de les preguntes que el filòsof es planteja més endavant és: ¿té sentit desmaterialitzar-ho tot? A Casati el preocupa el vot a través d’internet: li sembla que la “democràcia líquida” seria una nova font de caciquisme. “Votar manualment en un col·legi electoral és l’única forma en què el votant es troba protegit”, opina. També el neguiteja “el paper decreixent de la lectura” als plans d’ensenyament. “No soc partidari de dir que les coses hagin d’existir perquè sí, però les humanitats són fonamentals -diu-. En primer lloc, ens fan més crítics. Si soc capaç de discernir entre l’allau d’informació és perquè el meu llarg aprenentatge universitari m’ho ha permès. El que no tindria sentit és que m’ensenyessin simplement habilitats informàtiques: el que compta és el bagatge”. Casati en dona un altre exemple: “Si ara mateix desapareguessin tots els llicenciats en història de l’art, el valor cultural i econòmic de les obres que estudien i prestigien s’esfumaria. La Gioconda ja no seria una obra mestra de Leonardo da Vinci, sinó simplement un tros de tela pintada”.

Ajudar la memòria

La “linealitat” de la lectura de llibres en paper i la “materialitat” afavoreix la lectura “en profunditat”. “L’entorn digital s’ha tornat hostil per a la lectura de llibres”, afirma Casati. Afavoreix la distracció i la superficialitat. En el cas de l’escola, pot arribar a ser un impediment sever per a l’aprenentatge. Elogio del papel recorda també la importància de tenir una biblioteca física: “La nostra memòria també és geogràfica: el cervell organitza l’espai en el qual ens movem -explica-. Si tens una biblioteca ben organitzada recordes una pila de coses que tenen relació amb la lectura dels llibres que la integren o, en cas que no ho hagis fet encara, saps com a mínim que existeixen, els tens presents.

Unes quantes virtuts del llibre en paper

RESISTÈNCIA

Si un llibre cau a terra no es trenca.

AUTONOMIA

Un llibre no corre el risc de descarregar-se a mig capítol.

FRAGMENTACIÓ

Podem arrencar la pàgina d’un llibre i enviar-la a un amic.

INDEPENDÈNCIA

El funcionament d’un llibre depèn només de qui el llegeix; no cal actualitzar-lo.

DURACIÓ

Un llibre és ergonòmicament perfecte. Està fet tant per als ulls com per a les mans, és un objecte que no envelleix. De fet, en 400 anys no ha experimentat grans canvis.

Tres problemes del llibre electrònic

DESMUNTATGE

El llibre electrònic no pot desmuntar-se sense que la seva funcionalitat quedi greument perjudicada.

DETERIORAMENT

Com que depèn de l’alta tecnologia, està sotmès a riscos d’interrupció o de deteriorament de la seva operativitat

OBSOLESCÈNCIA

El material informàtic -hardware- del llibre electrònic i el format dels textos pot canviar molt ràpidament i convertir l’arxiu en obsolet (només cal pensar en les transformacions experimentades pels ordinadors i pels documents .doc durant l’última dècada).