Entrevista
JORDI NOPCA

Aventures del primer astronauta txec

Jaroslav Kalfar (Praga, 1988) ha visitat Barcelona. / PERE TORDERA Zoom

El seu estil irònic i incisiu ha sigut comparat amb el de Jonathan Safran Foer i Gary Shteyngart. La seva imaginació sense límits, amb la de Haruki Murakami. La capacitat per reviure literàriament la Txèquia comunista -i en una altra llengua-, amb un altre compatriota que va abandonar el país, Milan Kundera. Les expectatives a l’hora de començar El astronauta de Bohemia, de Jaroslav Kalfar, són molt altes, sobretot tenint en compte que la seva novel·la de debut, publicada en anglès al març, es podrà llegir en els pròxims mesos en vuit llengües més, entre les quals hi ha l’italià, l’alemany, el francès i el coreà. El jove autor d’origen txec -només té 29 anys- ha començat la gira europea a Barcelona, i d’aquí uns dies passarà la prova de foc més dura: presentar les peripècies galàctiques de Jakub Procházka. “He escrit divuit esborranys de la novel·la -admet-. El precedent d’ El astronauta de Bohemia va ser un relat sobre un americà que se n’anava a l’espai. La seva dona el deixava mentre era a milions de quilòmetres de distància”.

Kalfar va emigrar als Estats Units el 2003, quan tenia 15 anys, amb una idea fixa al cap, convertir-se en escriptor. En aquells moments els seus coneixements d’anglès eren limitats. Gràcies als dibuixos animats, a la lectura i als anys d’universitat va corregir la situació. Abans de començar a treballar en El astronauta de Bohemia es va llicenciar a Florida i va fer un màster en Fine Arts a la Universitat de Nova York, on va aconseguir una de les prestigioses beques Goldwater, que li va permetre dedicar-se a la literatura a temps complet. “El calvari va començar quan se’m va acabar la beca i vaig haver d’agafar tota classe de feines -recorda-. Escrivia quan tenia temps, a l’hora que fos. Va ser una època dura, en què m’alimentava a base de llaunes de tonyina i de plàtans. Mai no acabava d’estar tip del tot”.

Un descobriment de Frankfurt

Quan va trobar agent literari va veure la llum: “En quatre setmanes va trobar una editorial interessada en la novel·la”. També va aconseguir crear una gran expectativa en editors de tot el món. Va ser gràcies a la recomanació de l’editor Luigi Brioschi, de l’editorial italiana Ugo Guanda, que Ana Estevan, de Tusquets, va apuntar el nom de Jaroslav Kalfar entre les “dues-centes recomanacions” amb què va tornar de la fira de Frankfurt del 2015. “El plantejament del llibre era arriscat -reconeix-. El vaig devorar en un cap de setmana. Em va al·lucinar que algú de la seva edat fos capaç de jugar amb l’argument i els personatges d’aquella manera. Em va interessar també el pes que té la culpa en la història”.

Jakub Procházka és el primer astronauta txec. Marxa tot sol a l’espai exterior per agafar mostres d’un núvol enorme que s’ha format entre Venus i la Terra. “És la història de com construïm els nostres símbols nacionals i de què s’hi amaga al darrere”, admet l’autor. A la crisi de parella que viu amb la Lenka mentre és a la nau s’hi suma la peculiar trobada amb un aràcnid gegant que bateja amb el nom de Hanuš, el constructor del conegut rellotge de Praga. “És una criatura perfectament innocent -diu Kalfar-. La seva única intenció és estudiar el comportament dels humans. Li sembla, per exemple, que l’enamorament és una complicació innecessària de la perpetuació de l’espècie”.

Hanuš convoca episodis del passat de l’astronauta: així el lector recupera fragments de la vida a la Txèquia comunista. “El pare del Jakub havia col·laborat amb el règim -explica l’autor-. Volia escriure sobre les represàlies que van patir després de la caiguda del comunisme. Què era més humà, castigar-los o perdonar-los? A més, el llibre mostra el contrast entre aquella Txèquia tancada i l’arribada del capitalisme”. Kalfar ja treballa en la segona novel·la: aquest cop l’acció tindrà lloc a cavall del país on va créixer i la societat on ha triomfat.