ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 07/12/2013

Si dorms tranquil, què més vols?

i
Ignasi Aragay
2 min
Si dorms tranquil,  què més vols?

"La poesia és una forma d'existència de l'ànima que es vol alliberar a través del llenguatge, i, en el cas d'Aleksander Kúixner, l'ànima troba alliberament". Ho va escriure Joseph Brodsky. Eren amics. Kúixner va néixer el 1936 a Leningrad, avui Sant Petersburg, i es va iniciar en la poesia al cercle d'Anna Akhmàtova, "defensora de la claredat del lèxic, dels ritmes clàssics, de la rima exacta i de la sobrietat del to", tal com explica Xènia Dyakonova, autora del pròleg, la selecció i la traducció de l'antologia de Kúixner És tot el que tenim (Llibres del Segle, dins la sèrie Culip), amb el text en rus i en català.

"Si dorms tranquil, i és net el teu llençol, / i és càlida i segura la flassada, / si dorms tranquil enmig de la foscor / i del silenci, i si ningú no et mana, / i si, com diuen, tendra és la nit, / [...] si dorms tranquil, què més voldràs per tu? / És tot el que tenim, i amb això basta". Kúixner, fill d'un enginyer militar d'origen jueu, amant de la pintura de Vermeer, deu ser un home tranquil. Ha portat, si més no, una vida tranquil·la enmig d'una URSS/Rússia convulses. Professor de llengua en instituts de batxillerat, amb els anys s'ha dedicat només a escriure: 19 poemaris, 11 títols de poesia infantil i 4 reculls d'assajos, i ha dirigit (encara hi treballa) l'editorial Biblioteka.

"Se'n va la llum. Se'n va la vida. Calla, / escolta aquesta nit: se'n va l'amor, / i deixa la tardor com una carta / on ha posat les últimes raons". Entre la quotidianitat i el pessimisme, a voltes irònic i sovint utilitzant referents mitològics, Kúixner ha aconseguit el favor del públic, l'han musicat els cantautors i ha rebut els grans premis del país: el Nacional (1996), el Puixkin (2001) i el Poet (2005). Dos exemples més d'ironia pessimista i quotidiana. "Morir és la manera de veure de sobte / les causes del tot i els motius. / Morir vol dir ser coetani de tota / la gent, menys aquells que són vius". L'altre: "Que l'home és rònec i mesquí / Melquisedec ja ens ho va dir, / però no sé ben bé qui era: / un rei antic, segurament. / La seva vida fou un moment, / però la frase viu i impera!"

Acabem amb els clàssics: "Dels grecs, gaudir la vida; dels romans, morir, / aprendre'n a morir d'una manera digna; / dels grecs fer la pau, i dels romans, fer guerra i vi; dels grecs, tocar suau la flauta i la siringa; dels romans, gaudir la vida, i esculpir un volum / ple d'ombres..."

stats