ELS ALTRES

La dona que estén roba

ELS BALCONS AMB ROBA ESTESA, MATÈRIA LITERÀRIA. / GETTY Zoom

Des del meu pati veig el darrere d’una casa, de les típiques del centre de la ciutat, planta baixa i pis amb tribuna. Als matins a primera hora o al vespre, si surto a contemplar la posta de sol quan s’ho val, deixo passejar la mirada pels patis i teulats. Sovint m’he entretingut en aquesta casa petita i blanca.

Durant anys, la tribuna de grans finestrals que dóna al pati d’aquesta casa passava la major part d’hores del dia tancada, estiu i hivern, la persiana mig abaixada i, just al davant, als fils d’estendre, hi apareixien de tant en tant un llençol, un drap, un parell de calces de grans dimensions, de color de carn, sense cap gràcia. De senyora gran. Algun vegada la sentia, la senyora de les calces. Parlava en veu alta -el marit devia sordejar- però tot i així mai no vaig entendre què deia. Any rere any he vist aquella tribuna sempre tancada, les parets escrostonades, les calces enormes esteses als fils. Quina tristesa.

Un dia la vaig veure. Una dona gran, escabellada, que estenia unes tovalles. Semblava una vella d’aquelles que, a les pel·lícules, viuen envoltades de gats i tenen atemorida la canalla del barri.

Després, durant unes setmanes, les persianes van estar tancades del tot i mai no hi havia roba estesa. Vaig saber que la dona s’havia mort i el fill havia portat el pare a una residència perquè ja no hi tocava. I l’altre dia, vaig veure els finestrals de la tribuna oberts de bat a bat, la persiana aixecada i unes cortines blanques i finíssimes, que voleiaven i donaven un aire alegre a la casa. Una noia jove es va abocar i va començar a estendre roba. Ho feia amb gran delicadesa, recol·locant bé cada peça perquè n’hi cabessin més. Ara uns sostens de blonda, ara unes calcetes de color blau turquesa, ara una tovallola de ratlles de colors.

Era una noia prima, morena de pell, que duia un top de tirants blanc. S’inclinava per posar les peces als fils com si fos una ballarina. De sobte es van sentir unes veus a dins la casa i ella es va girar i va deixar anar una rialla. Després va desaparèixer.

La tribuna va quedar oberta, les cortines voleiant, el sol entrant a raig i les peces de roba eixugant-se.