L’ESCUMA DE LES LLETRES

La dignitat dels traductors literaris

S’està fent circular un manifest impulsat per l’AELC amb el suport de l’ACEC i ACE Traductores a favor de la visibilitat dels traductors literaris. Les signatures es faran públiques durant el Dia Internacional de la Traducció, el pròxim 30 de setembre. En si, el que demanen és poc: volen que se’ls vegi. No és gaire i alhora és molt, ja que incideix en un punt que no costa diners als contractants: fer constar a la coberta, en alguna banda destacada, el seu nom al costat del de l’autor. O si no és a la coberta, tal com fan editorials franceses i angleses, a la solapa, en lletres grans. És a dir, no haver d’anar a parar a l’infern de la lletra minúscula del copyright o, en el millor dels casos, a la pàgina tres, per saber qui és el traductor. També demanen als mitjans de comunicació que, quan parlin d’un llibre, se’ls esmenti. Cal que el missatge sigui clar: el que es ven és el llibre tal, de tal autor i traduït per tal traductor. En un sol paquet. Perquè si no, seria una altra cosa. És a dir, aconseguir que el traductor tingui nom i cognoms i que no passi com una anella més de la cadena productiva de la fabricació d’un llibre. Al contrari, fer que sigui un valor afegit.

‘TRADUTTORE, TRATTORE’

Res de traduttore, trattore, tractor, per arrossegar damunt l’esquena la responsabilitat de la bona marxa d’un text literari sense gaire res a canvi. No cal omplir-se de raons per demanar a les editorials que facin el que ja es fa tot Europa i a més recomana el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris. Les raons ja hi són, la importància del traductor literari ningú no la discuteix. Una bona traducció, fidel i alhora creativa, fa guanyar qualitat al producte. Llavors, per què costa tant el fet de dignificar aquesta feina? Quines raons hi ha per no posar el nom del traductor a la coberta o en un lloc preferent? Gràfiques? Si a tot arreu es fa i no passa res, no deu ser pas això. No. És una qüestió d’inèrcies, del conservadorisme que encara hi ha en bona part del món editorial i periodístic català. Des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que acull també els traductors, es té clar. S’impulsen activitats i actes que posin nom i cara als traductors. S’aconseguirà, només és qüestió de temps.