L'ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Els detectius, com més mutilats millor?

FES-ME MAL, REBUS

La novel·la negra clàssica, és a dir, la que no admet cap altra qualificació i, per tant, inclou crim, detectiu, investigador, policia, misteri, etc., ha anat reinventant contínuament la tipologia dels protagonistes. Les variants, per tal de captar l'interès del lector, són moltes i s'entrecreuen i busquen afinar l'invent d'un heroi que respongui als trets clàssics i, per tant, que es reconegui immediatament, però que, alhora, incorpori trets nous que el facin diferent. Prescindirem, no pas per falta de qualitat, al contrari, dels herois que, a causa de la seva feina, tenen problemes psicològics que desemboquen, per exemple, en l'alcoholisme (cas del magnífic John Rebus, sorgit de l'enginy d'Ian Rankin, de qui es pot llegir, entre d'altres, Black & Blue i El escondite , tots dos publicats a RBA) i la patologia pràcticament psicòtica, com és el cas de Charlie Parker, de John Connolly, amb el seu menyspreu absolut per la vida (en català se'n poden llegir Els turmentats i Les veus , a Bromera).

Al contrari que altres detectius, a Charlie Parker li costa ben poc prémer el gallet i matar. No cal comentar, per prou coneguts, els casos de protagonistes d'històries criminals en què, senzillament, no són ni policies ni detectius privats a l'ús. Se'ns acut, així per posar-ne un exemple, Walter Mosley i les aventures del seu heroi Easy Rowlins. L'acció se'n va fins a la dècada dels cinquanta i està protagonitzada per un personatge de raça negra que actua anònimament, camuflat en el paper de conserge d'un edifici, i resol els casos més diversos, sovint dins de la mateixa il·legalitat.

FES-ME MAL, HOLE

Però avui, i en honor d'un dels herois més extraordinaris del present, Harry Hole, de Jo Nesbo, comentem l'altra categoria d'investigadors i detectius: els que treballen amb una mancança física inqüestionable. De vegades, l'esmentada mancança és indirecta. Per exemple, el detectiu Selb, que es mou per la nova Alemanya unificada, creació de Bernhard Schlink. Aquí, el desavantatge físic és la vellesa. Selb és un vell de 70 anys amb tota la problemàtica derivada de l'edat.

Més curiós és el cas de l'autor Michael Collins, que s'inventa Dan Fortune. És l'únic detectiu manc. Anar per la vida investigant només amb un braç fa que el personatge s'enfronti d'una altra manera a la feina. No dubta a disparar primer i liquidar qui calgui si veu clar que si no ho fa, serà ell el mort. Després ja s'espavila a fer-ho passar per "defensa pròpia". Fortune és tossut i, com Selb, compensa els problemes físics amb intuïció i intel·ligència. A partir d'ara tindrem un nou nom il·lustre a la galeria de detectius mancats físicament. Es tracta del famós Harry Hole. A El ninot de neu (Proa/ RBA) perd un dit, i un altre li queda inútil. Podem dir-ho perquè no afecta el desenvolupament argumental. Són gangues de l'ofici. És probable que la novel·la, a un gran nivell, com sempre (però no pas la millor de Nesbo, és innecessàriament complexa), acabi passant a la història més aviat com l'última en què Hole, exalcohòlic, tenia deu dits. A partir d'ara, s'ho haurà de fer amb vuit i mig. Els que en seguim les aventures esperem expectants els pròxims lliuraments.