El professor d’història de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari (1976), especialista en història del món, creua teories biològiques, sociològiques, antropològiques i econòmiques amb una capacitat esmoladíssima d’anàlisi per enlluernar-nos amb una història de la humanitat que, a més de llegir-se d’una tirada, qüestiona conviccions arrelades, proposa noves interpretacions del passat i planteja preguntes més que inquietants sobre un futur en què els Homo sapiens serem una espècie del tot superada per uns déus capriciosos i irresponsables: nosaltres mateixos.

Col·loca l’ Homo sapiens al capdamunt de les espècies de la Terra.

Sí, i queda clar que no és per motius de força. Que al capdamunt de tot no hi sigui el més fort passa en moltes estructures socials: quan s’ha d’elegir un papa, no s’instal·la un ring al Vaticà perquè els candidats s’esbatussin, i és molt possible que el capo d’un grup criminal no sigui el més fort, sinó el que tingui més informació sobre la resta de membres del grup i sàpiga utilitzar-la a favor seu. L’Homo sapiens ha dominat la Terra perquè és col·laborador i cooperador, i perquè ha fet servir el poder de la xafarderia per crear vincles dins de les comunitats. Però abans que això, el poder del sàpiens és la creació de ficció: històries que un gran nombre de persones s’han cregut i que han funcionat com a amalgama del grup.

¿Amb aquest llibre també ha volgut crear una gran ficció per mirar de convèncer-nos?

Crec que si ets un científic universitari, i més en el camp de les humanitats, és obligat que el coneixement no es quedi dins d’aquelles parets. Si no, vol dir que no fas bé la teva feina. Jo volia que aquest llibre el pogués llegir fins i tot un jove a l’institut i n’obtingués una primera introducció a la història del món. Espero haver-ho aconseguit!

Parla de tres grans revolucions: la cognitiva, l’agrícola i la científica, i qualifica l’agrícola com “un dels fraus més grans de la història”.

Estem acostumats a pensar que la història ha girat sempre al voltant dels humans, però no és així. El gran guanyador de la revolució agrícola, ara fa uns 10.000 anys, va ser el blat. La nostra vida, en canvi, va empitjorar, perquè vam haver de regar-lo, defensar-lo, posar-hi nutrients... per sempre més. Per això es pot dir, com fa Jared Diamond, que el blat ens va domesticar a nosaltres, i no al revés. I també va modificar la nostra mentalitat. Vam començar a tenir por del futur: ¿hi haurà bona collita, vindran plagues? La sensació de seguretat va disminuir, i no augmentar, amb l’adopció de l’agricultura. Vam començar a treballar més i més, per poder emmagatzemar més cereals, però això només va generar castes de poderosos que se’l van quedar, i que ens van fer més pobres i miserables.

Parla de la cultura com d’una cosa en canvi permanent, i la compara amb un virus.

La cultura és canvi, moviment perpetu: això és el que la fa capaç de resoldre les contradiccions internes dels ordres imaginaris creats pels sàpiens. Si no s’és contradictori, no s’és humà! Si fem un símil biològic i imaginem la cultura com un virus que apareix un bon dia en un cervell i a partir d’allà es propaga com una infecció i salta d’un cos a un altre, amb més o menys èxit segons la seva capacitat d’explicar fenòmens del món, podrem arribar a concebre-la com el motor dels canvis de la humanitat, i no com una superestructura.

Descriu el món com un lloc cada vegada menys violent.

Els canvis s’estan accelerant d’allò més, últimament. Les plaques tectòniques es mouen, però no provoquen terratrèmols. No vull dir que no hi hagi conflictes violents, que n’hi ha, però s’està produint un canvi de mentalitat que fa que comencem a concebre la pau no com a absència temporal de violència sinó com a impossibilitat de violència. I aquest canvi és important.

Què veu de naïf en la història de Frankenstein?

Frankenstein és potser el mite modern més famós de la ciència, i implica que no podem jugar a ser déus i crear res millor que nosaltres, perquè som la millor espècie de la creació. Però és molt possible que aviat la ciència creï humans més poderosos i més intel·ligents que nosaltres, i que l’ Homo sapiens sigui substituït per aquests éssers. No és una qüestió apocalíptica; ja està passant de manera gradual i voluntària: els humans i els ordinadors es fusionaran i formaran cíborgs, ens implantaran xips que ens permetran consultar internet amb la ment... Òbviament això no serà possible per a tothom, i es crearan autèntiques castes biològiques, on per primera vegada a la història els rics seran realment millors que els pobres: anem cap aquí.

Quin serà el repte més important de tots, en el futur que dibuixa a Sàpiens?

Si tots podem tenir accés als records dels altres, queda clar que la mateixa noció d’identitat desapareixerà. Adquirirem la capacitat de canviar els nostres cossos i les nostres ments, fins i tot la de començar a controlar els nostres desitjos. Si podem triar el que volem desitjar, si per exemple podem triar la nostra identitat sexual cada dia, tot es fa molt caòtic i confús. Tot el món que coneixem es fa miques. Qui sóc jo? Qui ets tu? Totes les fronteres desapareixen. Per tant, caldrà plantejar-se què volem desitjar, i plantejar-s’ho de manera profunda.