L’ESCUMA DE LES LLETRES

El cafè trist dels homes tristos

La Marina Porras parlava a l’Ara Llegim de la setmana passada del sentit tràgic de l’existència i de la desgràcia determinista que apareix en la literatura del sud dels Estats Units arran de la publicació de La balada del cafè trist de Carson McCullers. Té tota la raó, però el més curiós, el que més lliga la literatura d’aquest zona (sobretot la del segle XX) és la manera com es planteja: Carson McCullers hi presenta un geperut, morbo en les relacions amoroses i sensuals que acaben sexualitzant-ho tot. Ho repeteix a El cor és un caçador solitari i, sobretot, a Reflexos en un ull daurat : relacions amoroses no convencionals, gent no convencional relacionant-se no convencionalment enmig de la calor, de la humitat i de la tradició cultural del sud, tan influenciada, en el fons, per la cultura dels milions de negres presents en aquesta zona des de fa tants anys. El mateix ambient desesperat i amb éssers deformats físicament -o amb problemes mentals- el trobem a Tennessee Williams, Flannery O’Connor, Erskine Caldwell. Fins i tot al Capote del principi, quan escrivia novel·les basades en la seva vida d’adolescent al sud. I no cal dir-ho, Faulkner. Són ambients malaltissos, ambigus moralment, amb personatges erràtics i un bon tant per cent d’irracionalitat. Fins i tot fa gràcia saber que el mateix García Márquez no tenia cap problema per admetre que una bona part de la inspiració l’hi van donar tots aquests autors.

LA BALADA DE VÍCTOR MORA

Enguany se’n compleixen 50 de la publicació d’ El cafè dels homes tristos que havia guanyat el premi Víctor Català l’any anterior. Cal reivindicar i recordar Víctor Mora (Barcelona, 1931). I, sobretot, aquest recull de contes, molt representatiu de l’obra d’aquest autor. Són una sèrie de relats presidits per la idea de l’home angoixat davant de la injustícia provocada per la realitat que l’envolta, la del franquisme, però també la de la Segona Guerra Mundial, que va viure com a refugiat, de petit. Mora, un autor militant, marcat per la idea del compromís social i històric, retrata situacions quotidianes que el repugnen particularment. El cafè dels homes tristos és un recull literàriament important que hauria de poder rellegir-se com a reflex d’un moment històric.