XAVI SERRA

Un debut ambiciós i prometedor com pocs

Quan la literatura pulp va sortir dels quioscos i va entrar a les llibreries, les novel·les de a duro van desaparèixer i es van multiplicar les sagues de mil pàgines per llibre. En el còmic passa una mica el mateix: en el trajecte de la grapa a la novel·la gràfica, el mitjà ha guanyat prestigi i atenció mediàtica; però també s'ha engreixat. Les obres de 300 o més pàgines, abans exclusives del manga, s'han fet molt habituals.

Tot i així, impressiona que un autor de 27 anys com Nadar (àlies del castellonenc Pep Domingo) debuti amb una obra de quasi 400 pàgines com Papel estrujado , realitzada gràcies al suport de la beca AlhóndigaKomik, que, abans de ser eliminada, va fer possible còmics com el Premio Nacional Dublinés , d'Alfonso Zapico. Nadar també impressiona per l'ambició: a Papel estrujado desplega diferents línies temporals i trames paral·leles que convergeixen en dos personatges: un home misteriós que fuig del passat i un adolescent que es lloga com a sicari als nerds de l'institut. Però l'ambició també juga en contra de l'autor, fent evident la dispersió narrativa, la naturalitat forçada dels diàlegs i els alts i baixos d'un dibuix que en algunes pàgines emula el millor Mazzucchelli i en altres sembla rígid i precipitat. Així i tot, un debut prometedor com pocs.