En un tast de fa gairebé un any (El dubtós ennobliment de la Barceloneta) lamentava que el Consell Supervisor del Termcat hagués decidit que de la gentrification no en diguéssim gentrificació sinó ennobliment. Avui em puc felicitar que ho hagi reconsiderat i decideixi dir-ne gentrificació. Com se sol dir, rectificar és de savis. Però no puc evitar pensar que en aquest cas, i en tants d’altres, partir d’un debat previ més ampli evitaria desconcerts que no fan cap bé a la llengua ni al prestigi de la norma.

Més ampli vol dir, simplement, que inclogui un o més interlocutors que aportin a aquell consell de savis la dosi de realisme que s’adquireix fent de mitjancer entre norma i ús: emprovant als usuaris els termes que ells ens posen a l’aparador. S’ha d’haver fet molt poc per concloure que ennobliment funciona en el món real per traduir gentrification.

De fet, l’ennobliment era tan inviable que gairebé cap mitjà s’hi va apuntar. Però altres propostes poc realistes que el Consell Supervisor manté i avala continuen sent una font de desconcerts i divergències. Com la de dir-ne apoderament del terme sociològic empowerment. Segons el Termcat, apoderament cobreix el concepte “sense ambigüitats aparents”, p erò aquest mot ja acumula els sentits: 1) posar sota el propi poder, 2) aconseguir poder i 3) donar poders a algú perquè et representi. I és poc viable que encara hi afegim 4) donar poder a grups marginalitzats perquè puguin controlar la pròpia vida. Seria millor que el nou significat tingués un nou significant. En aquest cas el nom i el verb (ben formats en català) em poderament i empoderar.

Això explica que TV3, Catalunya Ràdio, Ada Colau o l’ARA ignorin el Termcat i en diguin empoderament i empoderar, que altres mitjans -per obediència- en diguin apoderar i apoderament i que uns tercers vacil·lin. El desconcert està servit, i no és improbable que en un futur el Termcat també aquí acabi fent una reconsideració que un debat previ més ampli hauria estalviat.