EL LLIBRE DE LA SETMANA
PERE ANTONI PONS

La corrupció de la bellesa

Guillem Frontera és un dels representants més destacats de la generació dels 70. El seu debut, Els carnissers (1968), segueix sent una de les visions més demolidores i lúcides que la literatura ha donat de les enormes transformacions que es van produir a Mallorca durant els anys 60 del segle XX, quan va deixar de ser una societat rural -ancorada en el passat, estàtica i molt pobra- i, de la nit al dia, es va convertir en una societat de serveis, lliurada a l'ídol del turisme de masses, inflada de diners i de nouvinguts.

Home curiós, Frontera ha estat sempre un escriptor molt polifacètic. Ha conreat la poesia (de jove), la novel·la, el conte, el periodisme, el guió per a cinema i televisió, i l'assaig i crítica d'art. Entre els seus títols de narrativa, destaquen La ruta dels cangurs (1979), Un cor massa madur (1993) i La mort i la pluja , de contes, guardonat amb el Mercè Rodoreda 2007. També és autor d'un breu recull d'aforismes, Bombolles de sabó (2006), una útil porta d'entrada a l'estil -d'una elegància substanciosa i punxeguda- i a la seva mirada, penetrant, plena d'humanisme i d'ironia: "La democràcia és un peix. Te n'han tocat les espines".

Que un escriptor amb una obra tan sòlida i una trajectòria tan interessant com les de Frontera sigui relativament poc conegut a Catalunya només s'explica perquè no viu a Barcelona i per la temàtica mallorquina de la majoria dels seus llibres. Potser la cosa canviarà, tenint en compte que ha començat a col·laborar amb l'ARA. Seria de justícia, tal com confirma la lectura de la seva novel·la més recent, L'adéu al mestre , una claustrofòbica i melangiosa exploració de la relació que mantenen un pintor jove i un pintor veterà en la Mallorca de finals dels 80, uns anys descordats i imprevisibles, marcats per l'èxit fulgurant de Miquel Barceló i per la mercantilització del circuit de l'art internacional.

El narrador i protagonista és un jove fill d'una família de la noblesa illenca, orfe, molt ric. Gràcies a la immensa fortuna familiar, ha pogut sufragar-se la seva desbordant passió per l'art: "No pocs viatges a ciutats europees per veure un sol quadre…" Frontera ha sabut donar al narrador protagonista, meditatiu, massa sensible per sentir-se còmode dins les brutors del món, una veu que és distant però càlida: "Compartir la bellesa uneix més les persones que un dinar de Nadal". Aquesta veu s'expressa amb un estil reflexiu, dens, un punt elusiu i en ocasions preciosista. D'aquesta manera, Frontera defineix el personatge central sense haver de recórrer a autocaracteritzacions massa feixugues i explícites. Això fa, alhora, que pugui escapar-se de la introspecció per fixar-se en allò que li interessa: el convuls panorama artístic de l'època i la relació que el protagonista narrador manté amb Néstor Salvatori, un pintor argentí que viu a l'illa, que va tenir èxit de jove però que fa molts anys que crea en terra de ningú, "engrunat entre una tradició agònica i una modernitat estrident", donant classes al taller per malviure.

Un dels punts forts de la novel·la és la manera com Frontera aconsegueix de lligar la relació entre el mentor i el deixeble amb el context socioartístic que descriu. Lluny de limitar-se a mostrar de quina manera les obscures i corruptores maniobres del món de l'art afecten i fan malbé l'estima i l'admiració que el narrador protagonista sent per Salvatori, Frontera mostra les greus conseqüències intel·lectuals, estètiques i morals que té viure en un món en què les obres d'art han deixat de ser concebudes com una via de coneixement o com una temptativa de bellesa i han esdevingut un pur valor de canvi, apte només perquè els nou-rics -hotelers, "especuladors disfressats d'advocat, de metge, d'arquitecte"- hi assaciïn la cobdícia. Es nota que Frontera coneix bé els ambients i el material humà sobre els quals escriu. La galeria de secundaris, arquetips de carn i os, és representativa: l'artista impostor, el galerista fatu, el periodista cínic…

Intel·ligent, nostàlgica i mordaç, L'adéu al mestre té el valor afegit de tractar per primer cop des de la novel·la el terrabastall provocat pel fenomen Miquel Barceló, que va generar miratges devastadors i frustracions inacabables.

Més continguts de llegim