Mr. Goodbody treballa per a la Fundació Harmonia Universal. Viatja als països amb conflictes reals o ficticis i té una dona que l'enganya amb els becats de la fundació. Té una mort tragicòmica. Goodbody és el protagonista d' Una guerra entre germans. En aquest conte, i en poc més de 39 pàgines, Valentí Puig (Palma, 1949) es carrega les dones infidels, les organitzacions humanitàries i els periodistes. Una guerra entre germans és el primer relat de Tot contat (Proa) i ja anuncia el que vindrà: el lector no podrà deixar de somriure. El llibre aplega tota l'obra breu de Puig : Dones que fumen (1983), Maniobres privades (1999) i un recull de relats escrits posteriorment.
Pels contes hi desfilen músics farts de l'amor, vídues sadomasoquistes, professores bledes, mitòmans esnobs... No són només producte de la imaginació, sinó que l'escriptor confessa que s'alimenta de la realitat. A Paca de Malibú, els personatges substitueixen la idea de convertir Mallorca en una Suïssa mediterrània per la tendència a guardar al país helvètic els diners negres obtinguts amb la corrupció urbanística. L'escriptor diu que el conte va ser premonitori: "El vaig escriure a finals dels anys 80 i per desgràcia la vaig encertar". Puig s'ensumava que el que començava a circular per les tertúlies i que succeïa als ajuntaments s'acabaria estenent per tota l'illa. Va parlar amb un advocat i li va enviar un document detallat de com funcionava la corrupció. Una informació que Puig utilitza per nodrir la conversa entre els dos personatges corruptes de Paca de Malibú: en Tià i en Tony.
Les febleses dels homes
Paca de Malibú no és una excepció. Tots els relats estan situats en una atmosfera documentada, els escenaris i, fins i tot, els personatges són reconeixibles. Sempre, però, passen pel sedàs d'un escriptor que s'ho mira tot amb ironia: "A l'estiu, l'aeroport de Palma és la versió industrial d'un dipòsit de transacció d'esclaus", escriu. Puig assegura que és pietós amb els seus personatges i els intenta entendre: "No els prejutjo, els personatges sempre et sedueixen, és una de les coses més agradables de fer en un relat".
Als homes i a les dones a qui ha donat vida els passa el mateix que a molta gent normal: miren enrere i se senten desenganyats, tenen moments de felicitat, exploren el sexe, busquen amants, tenen fills, s'enganyen a ells mateixos, se senten sols, maleeixen el matrimoni, somien en un futur millor, enyoren... L'últim conte, Fill de tot s, està escrit el 2005. El protagonista, en Pol, assisteix al bateig del seu únic nét, nascut en una secta. Si al principi assumeix que creixerà sense pare ni avi, al final envesteix els membres de la secta Tota Fe perquè vol recuperar la seva filla, el petit i la seva joventut. "Des d'aleshores no he tornat a escriure relats", confessa. Per l'escriptor, els contes tenen una intensitat que no es produeix en altres gèneres: "Hi ha un element de rellotgeria suïssa i el llenguatge és més proper a la poesia", argumenta.
Puig és un escriptor polivalent. No només perquè escriu en català i en castellà, sinó també perquè cap gènere li és aliè. Ell, que amb la seva faceta d'articulista no abandona mai l'actualitat, està convençut que ara és el moment de l'assaig: "És el que té més potència arreu del món, succeeixen tantes coses que la novel·la no té capacitat d'absorció de la realitat", afirma. Precisament està a punt d'acabar un assaig, Los años irresponsables , que serà a les llibreries al febrer.
Puig dóna per acabada la "postliteratura". "El lector vol tornar a llegir novel·la novel·la", afirma. "No vol novel·la experimental, sinó novel·la d'experiències", afegeix. Puig, que no es considera ni d'aquí ni d'allà, lamenta que el diàleg entre Catalunya i Espanya no sigui molt més fluid. "Els ponts culturals entre Catalunya i Espanya s'han trencat", afirma, i mira al passat amb nostàlgia. "Fins i tot els anys de la dictadura van ser més esplèndids culturalment, amb escriptors com Espriu, Pla, Rodoreda, Sales i Foix, fenòmens com la Nova Cançó i pintors com Tàpies i Miró".
