El 1995, l’IPCC, el grup internacional del canvi climàtic, assenyalava en el seu segon informe d’avaluació que l’anàlisi de les proves científiques suggeria “una influència humana discernible sobre el canvi climàtic”. Vint anys després, els científics no han abandonat la prudència que els caracteritza, però les dades són tan clares i s’acumulen a una velocitat tal que el missatge del cinquè informe ja va més enllà: el paper de les activitats humanes és indiscutible i posa en risc “els sistemes humans i naturals”. Hem seleccionat deu llibres clau, alguns de recents, d’altres de fa uns anys, que permeten comprendre el fenomen i endinsar-se en les conseqüències que té en àmbits molt diversos. Com en gairebé tot, l’acció ha de començar coneixent sobre què i per què s’ha d’actuar.

La contundència de Klein

Sense canvi econòmic no hi ha solució

Amb Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima (Empúries, 2015), la periodista i activista canadenca Naomi Klein barreja piles de dades, arguments científics i valoracions personals per donar suport a la idea que el pitjor obstacle per lluitar contra el canvi climàtic és el model econòmic imperant. L’autora de No logo també fa un retrat d’algunes entitats molt ben alimentades amb dòlars que posen arguments de tota mena per negar l’evidència.

Desmuntant els negacionistes

Qui paga i com actua el lobi anti canvi climàtic

A Cortina de fum sobre el canvi climàtic (Librooks, 2015), James Hoggan i Richard Littlemore descriuen amb tota mena de detall els grups que intenten guanyar la batalla mediàtica, ja que no poden vèncer en el camp científic. Motius sobretot econòmics, però també ideològics i personals, es barregen perquè grups de pressió i comunicadors intentin convèncer el públic que el canvi climàtic no s’està produint o que, en tot cas, no s’arregla fent servir menys combustibles fòssils.

Les receptes d’Anthony Giddens

No hi ha tercera via per controlar el canvi climàtic

La política del cambio climático (Alianza, 2010) s’ha convertit, en pocs anys, en un clàssic. El pare intel·lectual de la Tercera Via de Tony Blair, el sociòleg Anthony Giddens, es pregunta per què els dirigents fan tan poc contra aquest fenomen i assenyala que sense polítiques decidides les conseqüències poden ser catastròfiques. Giddens ja s’hi havia referit en llibres anteriors, però no amb l’amplitud i profunditat que ho fa en aquest.

El fenomen explicat als menuts.

Una guia per a la generació que en patirà més les conseqüències

La meva primera guia sobre el canvi climàtic (La Galera, 2008), del periodista ambiental José Luis Gallego, exposa de manera senzilla, a lectors a partir de deu anys, què és l’efecte hivernacle i com ens afectarà l’augment de temperatura. Al mateix temps el lector aprèn com es pot estalviar energia, aigua i matèries primeres. Una idea bàsica del llibre és que podem viure confortablement, però causant menys impacte en el planeta. El volum acaba amb un senzill decàleg per mirar de frenar el canvi climàtic.

Com canviarà la Mediterrània

No és un problema només per als óssos polars, sinó per a tots nosaltres

Tot i que des de la portada ens contempla un ós polar, El canvi climàtic a casa nostra (Bromera, 2010) se centra en els efectes que el canvi climàtic pot tenir en el nostre entorn més immediat. Maria Josep Picó, periodista valenciana de llarga trajectòria en aquest àmbit, ens explica que l’ascens del nivell del mar pot destruir moltes de les nostres platges, que tant l’albufera de València com el delta de l’Ebre perillen seriosament i que el risc d’incendis forestals augmentarà sensiblement. Però també que aquestes possibles conseqüències dependran de com afrontem el fenomen amb canvis en la nostra manera d’utilitzar l’energia, l’aigua i el territori o de com replantegem les nostres activitats econòmiques.

Un activista anomenat Al Gore

De possible futur president a ariet combatiu

Després de l’amarga i polèmica derrota en les eleccions presidencials de l’any 2000 davant George W. Bush, Al Gore va reprendre amb més força el que practicava des de feia anys: l’activisme ambiental. Una veritat incòmoda (Edicions 62, 2007) és el llibre basat en el documental en què demostrava que estem vivint un canvi important i que reduir l’ús de combustibles fòssils és essencial per frenar-lo. El llibre no és només un document interessant, sinó que conté moltes dades i plantejaments que segueixen sent ben vàlids. Per a molts, el canvi climàtic segueix sent una veritat incòmoda, tot i que des de l’aparició del llibre cada vegada hi ha menys arguments per als que la volen negar.

Encara hi som a temps

Canviar el model energètic per evitar que el clima canviï

El col·lapse és evitable (Octaedro, 2014) té un títol esperançador. I això ja és d’agrair. Però Ramon Sans i Elisa Pulla no amaguen la realitat: evitar aquest col·lapse requerirà canvis radicals. Per atenuar el canvi climàtic -però no només per això, sinó també per canviar un model insostenible-, els autors demanen una vertadera transició energètica. I per sustentar-ho ofereixen dades i arguments sòlids i xifres de producció, reserves, costos i impactes de diverses fonts energètiques. La seva proposta es basa en l’eficiència i les energies renovables -un model que apliquen detalladament a Europa i a Catalunya.

La lenta mort de les glaceres

Un testimoni gràfic esfereïdor de com perdem elements essencials

Les glaceres són un testimoni espectacular del canvi climàtic que estem vivint. A Los 100 últimos glaciares del sur de Europa (Besa & Keops, 2013), Jordi Camins mostra i analitza 308 fotografies que permeten constatar l’accelerat i alarmant retrocés de les glaceres, comparant imatges recents amb d’altres fetes el 1982. Camins les comenta cas per cas i alerta que el procés no s’acaba i que podria comportar l’extinció total d’aquestes glaceres l’any 2050, amb efectes devastadors sobre la disponibilitat d’aigua. El procés també retroalimentaria el fenomen, perquè hi hauria menys gel per reflectir la radiació solar. La informació que ofereix el llibre es pot ampliar a la web creada per Camins: www.gelicehielo.com.

Els conflictes que vénen

Potser el clima no generarà nous conflictes, però n’agreujarà

Entre els diversos efectes que pot tenir el canvi climàtic hi ha el de fer sorgir nous conflictes o aguditzar-ne alguns de ja existents. El periodista i expert en geopolítica Gwynne Dyer ho exposa de manera detallada i documentada a Guerres climàtiques. La lluita per sobreviure en un món que s’escalfa (Librooks, 2013). Entre els exemples destaquen les guerres per l’aigua, com les que poden esclatar pel control del riu Nil o de l’Indus. També assenyala que a la meitat nord de Mèxic hi ha hagut molta menys pluja els últims 9 anys i que si no és un canvi temporal sinó permanent aviat hi haurà 40 milions de mexicans que ja no podran alimentar-se per ells mateixos. Això forçarà uns corrents migratoris cap als Estats Units molt superiors als actuals, amb conflictes fronterers i amb divisions en una societat amb un percentatge creixent de llatinoamericans. Segons Dyer, si esperem gaire els conflictes faran molt difícils o pràcticament impossibles els compromisos globals. La bona notícia, diu, és que encara som a temps d’arribar a grans acords internacionals que ho evitin.

Civilitzacions escombrades pel clima

Exemples de què passa quan no pots (o no vols) prendre mesures

L’arqueòleg britànic Brian Fagan ha escrit diversos llibres sobre la història del clima i la influència que les seves variacions han pogut tenir en el desenvolupament de diverses societats. Després d’explicar-nos en altres obres la “petita era glacial” i el fenomen del Niño, Fagan descriu a El gran calentamiento. Como influyó el cambio climatico en el apogeo y caída de las civilizaciones (Gedisa, 2009) la història climàtica des de l’any 800 fins al 1200, una etapa que es coneix com el “període càlid medieval”. Després d’explicar la metodologia que permet reconstruir climes passats, l’autor descriu el temps benèvol que va tenir bona part de l’hemisferi nord, però també assenyala que en altres parts del món es van produir greus sequeres que van comportar un impacte dramàtic en algunes civilitzacions. Una bona lectura per conscienciar-se i intentar evitar que un procés semblant afecti la nostra civilització.