Crítica
XAVIER CERVANTES

Quan el ‘heavy’ es vivia als barris de Madrid

'Heavy. Los chicos están mal' de Miguel B. Núñez. Sapristi 184 pàg. / 17,90 €

Quan el ‘heavy’ es vivia als barris de Madrid Zoom

Miguel B. Núñez (Madrid, 1970) torna a convocar els protagonistes de Heavy 1986 (2016) en un segon volum dominat per les incerteses. En el trànsit de l’adolescència a l’edat adulta, el heavy metal segueix acompanyant una colla d’amics d’un barri popular de Madrid que s’enfronten a decisions que comencen a ser importants. Unes ho són en l’àmbit laboral, altres, en el sentimental, i algunes tenen a veure amb la violència o amb el paper de la violència en les relacions entre les tribus urbanes dels anys 80. La música, en aquest cas el heavy, ajudava a configurar una identitat i a marcar unes diferències que en realitat no eren tan grans com l’estètica feia pensar.

Núñez va desplegant aquest retrat generacional des de la memòria personal, però amb més ànim documentalista que nostàlgic, amb peus de pàgina que completen el relat i amb una encertada economia narrativa: pàgines de sis vinyetes centrades més en els personatges que en el paisatge urbà, capítols més o menys temàtics i un notable ús de l’el·lipsi. Com ja passava en l’àlbum anterior, un dels atractius de Los chicos están mal és el to i el punt de vista, que fuig de l’anècdota magnificada i de l’èpica de la marginalitat. Els personatges són joves com tants altres, amb vides en construcció i intimitats sacsejades per la incertesa, i Núñez no els dibuixa com a herois de barri, sinó com a persones que dubten.