Crítica
DANIEL AUSENTE

L’humor com a subsol existencial

'Cosmonauta' de Pep Brocal. Astiberri 176 pàg. / 16 €

L’humor com a subsol existencial Zoom

L’aparició d’un nou còmic del terrassenc Pep Brocal ha de ser motiu de celebració perquè el còmic de casa nostra no es pot permetre el luxe de perdre un autor tan elegant i exquisit. Només cal fullejar les pàgines de Cosmonauta per constatar el plaer de la mirada davant un estil que ha anat destil·lant les essències d’un munt de referents (la línia clara d’Yves Chaland, la il·lustració dels setmanaris de principis del segle XX, l’animació dels anys 50) fins a arribar a l’exuberant festival gràfic que ara ens regala. Aquest plaer estètic, però, va més enllà -atesa la seva condició d’autor únic i personal- també per la història que ens explica, la de l’Héctor Mosca, un home que des de fa anys viatja per l’espai dins d’una càpsula unipersonal amb l’única companyia d’una intel·ligència artificial. Mitjançant el diàleg que mantenen es condueix el relat de la seva vida, les raons de la seva aventura, el seu destí final o s’explica què ha passat amb el nostre planeta, al llarg d’una narració construïda per records del passat que pren embranzida gràcies a inesperats girs de guió.

La ciència-ficció, gènere del qual Pep Brocal es confessa seguidor (cita, per exemple, un escriptor tan recomanable com el polonès Stanislaw Lem, l’autor de Solaris ), és en realitat l’embolcall d’una reflexió al voltant de temes de caràcter més filosòfic, com la solitud de l’ésser humà, la religió i el futur de la nostra espècie, amb l’encert de fer-ho en profunditat però sempre amb la distància que dona l’humor, eina indispensable davant del vertigen metafísic. El cineasta Álex de la Iglesia, l’autor del pròleg, fa diana quan defineix aquesta novel·la gràfica com a “nihilisme alegre” perquè la seva veritable ànima és la fatalitat tragicòmica.

Pep Brocal va rebre l’any 1995 el premi a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona, guardó merescut pel seu treball en revistes com Zona 84, Cairo i Mr. Brain, publicació que coeditava juntament amb Manel Fontdevila. Malauradament, van ser temps de feblesa editorial que va superar refugiat en el disseny gràfic i la il·lustració. El còmic infantil li va servir per mantenir el vincle fins al seu retorn amb Alter y Walter o la verdad invisible el 2013. Ara, després de l’èxit del llibre il·lustrat Anecdotario de Barcelona, la vitalitat del seu llapis i la frescor que emanen les pàgines de Cosmonauta indiquen que, nihilistes o no, encara han d’arribar més alegries.