ELS CLÀSSICS
ARA

El camí de la Mila

La Mila comença una nova vida amb el seu marit, en Maties, en plena muntanya, on tots dos s’instal·len per fer-hi d’ermitans. Allà, enmig d’un entorn complicat, la protagonista de Solitud tindrà accés a les bondats i esperit creatiu del Pastor, i haurà d’esquivar la maldat i força destructiva de l’Ànima. Aquests dos pols oposats -estimulats per la neutralitat depriment del marit- forçaran l’evolució de la Mila.

Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís (l’Escala, 1869-1966), va debutar amb Drames rurals (1902) i es va convertir en un dels grans noms del Modernisme català sobretot gràcies a Solitud (1904), tot i que més endavant va publicar l’excel·lent novel·la Un film (tres mil metres) (1926) i els contes de Contrallum (1930). El text de la versió que l’ARA ofereix aquest dissabte és el de 1946, corresponent a la cinquena edició de Solitud, i també inclou el pròleg del 1905 al final del volum.

“L’autora dota la Mila d’una gran sensualitat, que es pot rastrejar sense dificultats en la majoria dels capítols de la novel·la -diu Maria Barbal, que va oferir una conferència sobre Solitud a Badalona el 2011-. És una dona abandonada pel marit i desitjada per altres homes. Hi ha una visió de la dona de l’època des de la dona autora. I una projecció cap a la dona actual”.