XAVI SERRA

La bellesa inútil de les pedres de riu

La història del Japó posterior a la Segona Guerra Mundial es pot llegir en clau de miracle econòmic, però també com la crònica d’una fugida endavant per esborrar les ferides d’un fracàs col·lectiu. L’obra de Yoshiharu Tsuge és la radiografia d’un poble mil·lenari transformat a corre-cuita en la perfecta societat industrial, una utopia capitalista sense lloc per als individus improductius com el Suzeko, protagonista d’ El hombre sin talento. Autor prestigiós de manga, el Suzeko renuncia al seu ofici (“el manga no serà mai un art”, diu) i intenta guanyar-se la vida arreglant càmeres fotogràfiques obsoletes i venent pedres en una paradeta a la vora del riu; pedres naturals amb formes i textures evocadores -un art conegut com a suiseki - que ja ningú col·lecciona.

Més que la crònica d’un món extingit, El hombre sin talento és el retrat de la lenta agonia d’aquells que no encaixen, de les notes discordants d’una partitura escrita per consens. Les seves pàgines transmeten la tristor concentrada de la derrota més íntima, però també un elogi de la bellesa inútil i de l’esforç quixotesc. Una obra de culte que es publica al nostre país amb 30 anys de retard i ens recorda que, pel que fa al manga, encara queden molts grans títols per descobrir.