ALBERT FORNS

La barba com a metàfora

La barba  com a metàfora / GETTY Zoom

¿Us heu trobat mai algú en un bar que us donés taba? Segur que sí, el típic xerraire que se t’asseu al costat i t’explica la seva vida sense que l’hi hagis demanat. En Changez, el protagonista de la novel·la L’integrista reticent de Mohsin Hamid, és d’aquest tipus de persones. Assegut en un cafè de Lahore, un anònim nord-americà veu com un jove pakistanès se li escarxofa al costat i comença a explicar-li la vida, a xerrar i xerrar pels descosits. Que resulta que va ser un alumne brillant i va aconseguir una beca per estudiar a Princeton. Que per això coneix tan bé Amèrica i els americans. Per això i per una nòvia que va tenir a Nova York, és clar. Que allà el va fitxar una de les assessories més importants, l’Underwood Samson, una “liquidadora” experta a avaluar mercats i establir si una empresa és rendible o hauria de tancar.

Narrada com un monòleg a temps real -en Changez comença a parlar a l’hora del te i acaba al vespre; el lector que comenci a llegir a mitja tarda acabarà el llibre de nit-, L’integrista reticent ressegueix el periple d’un dels milers de ciutadans pakistanesos que, amb l’atemptat de les Torres Bessones, van veure com el somni americà se’ls esfondrava. L’11 de setembre del 2001 enganxa en Changez avaluant una discogràfica a Manila, i per molt que viatgi en primera classe, al vol de tornada ja comença a notar la psicosi col·lectiva. La seva barba provoca el rebuig de diversos companys de feina i les mirades de temor al metro es multipliquen, destil·lant una por similar a la que té el sofert nord-americà que li aguanta el monòleg, el coprotagonista silenciós del relat, l’altre de la novel·la.

A Catalunya vam descobrir Mohsin Hamid amb una altra novel·la, Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, un prodigiós retrat del Pakistan corrupte i caòtic de l’actualitat, que resseguia la trajectòria d’un emprenedor sense escrúpols a mesura que escalava posicions dins el sistema. L’èxit d’aquella ficció, que ens traslladava a l’Àsia contemporània sense el tuf d’espècies de la literatura exòtica, ha empès Edicions del Periscopi a recuperar L’integrista reticent, el bestseller que sis anys abans va situar Mohsin Hamid com un de les veus més interessants del Pakistan. Tots dos llibres comparteixen la mateixa construcció insòlita, aquest confiar-ho tot a una única estratègia narrativa - la paròdia del llibre d’autoajuda o el monòleg en aquest cas- com a excusa per dibuixar tota una vida.

Un objectiu: refer ponts

Concebuda amb la intenció de refer ponts entre l’Orient i l’Occident post-11 de setembre, L’integrista reticent continua sent una lectura de plena vigència, que ens força a mirar la nostra realitat amb ulls d’estranger i a reflexionar sobre el sentit de la pertinença, del sentir-se autòcton en un món globalitzat. Mohsin Hamid ens col·loca en la incomoditat d’haver de prendre partit i ens fa dubtar del que explica el protagonista i de les intencions de l’altre, aquest misteriós nord-americà que no pot parar de mirar el telèfon i s’imagina trets cada vegada que espetega el tub d’escapament d’un rickshaw.

Al marge d’aquesta intriga sostinguda, que ens aboca a devorar la història fins a l’abisme final, el llibre està farcit d’interessantíssimes descripcions sociològiques del Pakistan. Garlaire compulsiu com és, en Changez no pot estar-se de criticar la suficiència nord-americana i el Black Friday permanent en què s’ha instal·lat Occident, i ens regala un compendi d’observacions culturals que recalquen tot el que ens separa, des de l’actitud en relació a l’alcohol o el menjar -a l’hora de menjar amb les mans, a l’hora de pagar- fins a les diferències que tenim en la manera de mostrar afecte o tractar la gent gran.