ELS ALTRES

El balcó del davant

Sóc a casa d’uns amics que viuen en un pis força alt. Ens hi hem reunit una colla i l’amfitriona ens ha ofert un sopar exquisit, que demostra tant la seva habilitat a la cuina com l’afecte que ens té. Després de sopar, sense defugir l’inevitable gintònic que ens ajuda a pair, ens asseiem als sofàs, prop de la balconada. A la meva dreta, n’hi ha dos o tres que parlen del tema de conversa que ha esdevingut encara més inevitable que el gintònic. Paro l’orella per saber qui és més optimista i qui ho és menys i qui és partidari dels paraigües i qui no. A la meva esquerra, el digestiu ha fet efecte abans i tots es deixen portar per un riure fluix, fins i tot davant dels acudits més fluixos. “Estimats Reis, us demano un compte corrent gras i un cos prim. No barregeu les coses, com l’any passat!”, i coses així.

M’acosto als vidres i veig que la ciutat, tot i la fosca, encara belluga. Alguns balcons fan pampallugues de Nadal. A la llunyania, els cotxes circulen per l’autopista i me n’arriba el soroll molt esmorteït. Just al meu davant hi tinc un bloc de pisos tan alt com el dels meus amics. Em fixo en el balcó que queda justament a la nostra alçada, perquè és l’únic on veig moviment. Són només unes ombres, però m’hi quedo enganxada com si estigués veient Friends per enèsima vegada. Em sembla que són gent jove, nois i noies que entren i surten del menjador al balcó, veig les puntes de cigarrets que s’il·luminen en vermell de tant en tant. Intueixo, més que sento, una música amb aires de bossa nova. Les cortines de la balconada, molt clares, es mouen amb la mica d’aire que corre aquesta nit. Els veig moure’s com seguint una mica el ritme de la música, com si ballessin sense que sigui dit. Ara n’hi ha dos que s’abracen i no puc distingir si és que estan enamorats o si és una abraçada amical. Ara sento una rialla, fresca i sorollosa, en solitari i després se n’hi afegeixen unes quantes. I tot d’una m’adono que voldria ser allà, en aquell balcó i riure amb ells. No sé per què estic segura que el seu acudit deu ser molt millor que el nostre.