Llegim 31/05/2014

Un autobús de línia amb destí al surrealisme

Xavi Serra
1 min

Amitjans dels anys 80, la revista Zona 84 va publicar les tires d’ El bus, que originalment havien aparegut en les pàgines de la revista americana Heavy Metal, versió americana de Metal Hurlant. Com explica l’autor, Paul Kirchner, l’obra complia un paper menor en la revista: completar l’espai que deixaven les publicitats de mitja pàgina. Tot i aquest origen humil -o precisament gràcies a ell- Kirchner va crear un obra veritablement gran i imaginativa que planta les seves arrels en el surrealisme de Buñuel i Dalí però també en els mons onírics de pioners del còmic com Little Nemo in Slumberland.

El còmic treballa amb dos elements fixos: un oficinista grassonet i l’autobús de línia que espera. Són el referent quotidià a partir del qual Kirchner desplega un món estrany i meravellós que subverteix les expectatives del lector manipulant les lleis de la física, jugant amb el llenguatge narratiu del còmic. A El bus els insectes poden ser esclafats per les rodes d’un autobús o aixafar el vehicle amb les seves potes; és qüestió de perspectiva. Els autobusos poden desinflar-se com globus o convertir-se en monstres; dibuixar-se al terra o anar a prendre un cafè; fins i tot circular dins d’una tanca publicitària.

És impossible saber amb quina idea et sorprendrà Kirchner en cada nova tira. La seva inventiva sembla inesgotable. Les tires més brillants són potser les que, com els quadres d’Escher, recargolen les lleis de la lògica i situen l’oficinista en bucles infinits i absurds. Però en totes hi ha una espurna de geni que sacseja les convencions de la nostra mirada i provoca un somriure meravellat.

stats