PERE ANTONI PONS

Les astracanades d'una turista brillant i xovinista

L'illa de Mallorca ha acumulat, històricament, una llarga tradició de visitants il·lustres que hi han vingut a passar una temporada o bé s'hi han instal·lat de manera indefinida. Per una d'aquelles paradoxes entremaliades de la vida, el primer viatger de renom que va venir a Mallorca i, a més, en va deixar constància escrita, va ser també qui va fer-ne un comentari més negatiu. Estem parlant de George Sand, la novel·lista romàntica (de nom real Aurore Dupin) que, entre finals del 1838 i principis del 1839, va viure a Palma (primer) i sobretot a Valldemossa (després), una experiència que relataria a Un hivern a Mallorca.

Gràcies a Antoni-Lluc Ferrer, que n'ha fet una nova traducció, amb un aparat de notes exhaustiu, una introducció utilíssima i una selecció de les cartes que l'autora va escriure durant (o relacionades amb) la seva estada a l'illa, podem dir que per fi els lectors catalans disposen de l'edició definitiva d'un clàssic de la literatura de viatges del segle XIX.

Tot i que Sand intenta fer veure que va escriure el llibre mentre era a Mallorca, on havia arribat acompanyada dels seus dos fills, el seu nou amant, Frederic Chopin, i una criada en realitat no va escriure'l fins un parell d'anys després -el 1841-, estimulada per la lectura de l'àlbum de gravats de Laurens i la del Voyage dans les iles Baléares et Pithiuses de Saint-Sauveur, i ajudada per l'erudit perpinyanès Josep Tastu. Amb molt bon ull, Ferrer opta per posar en negreta i cursiva els passatges plagiats o manllevats de les obres esmentades -nombrosos i prou extensos.

A més, Ferrer assenyala en moltes de les notes les contradiccions que hi ha entre les informacions de l'epistolari i l'obra. Tot plegat delata la poca fiabilitat del testimoni de l'escriptora, ple "de mentides literàries i falles de la memòria", pura autoficció esbiaixada.

Pel que fa al contingut, aquests són els materials que hi trobarà el lector: un relat de les experiències quotidianes de George Sand i companyia (el viatge en vapor des de Barcelona, el trasllat fins a la bella cartoixa de Valldemossa, la precària salut de Chopin…), unes quantes descripcions enciclopèdiques sobre l'illa, referències a fets rellevants del passat (l'empremta àrab, els xuetes, la Inquisició…) i algunes observacions sobre la realitat antropològica i sociocultural del país. Cal dir que aquestes observacions demostren la mateixa sagacitat per captar la singularitat identitària de Mallorca que les d'un turista britànic de Magaluf.

Dos trets són especialment destacables: la fascinació que el paisatge mallorquí desperta en Sand i el profund menyspreu -l'odi, gairebé- que ella sent pels mallorquins. Per a Sand, Mallorca és un paradís precivilitzat que només pot ser valorat per la mirada d'un estranger cultivat i sensible. Ho resumeix així en una carta: "Som tan diferents de la majoria de la gent i de les coses que ens envolten, que ens fa l'efecte que som una pobra colònia emigrada que disputa la seva existència a una raça malvolent o estúpida". Les invectives contra els mallorquins -a qui titlla de primitius, estafadors i ganduls, i a qui sovint compara amb els francesos, tan superiors en tot- traspuen un xovinisme entre còmic i nauseabund. La mala llet contra els mallorquins i els èxtasis provocats per la bellesa del paisatge donen vivacitat i vigor a una narració descosida, escrita en un estil elegant i expressiu.

Tan ple de clixés i astracanades com de passatges preciosos, Un hivern a Mallorca constitueix una lectura molesta i apassionant.