Llegim 11/07/2015

Un assassí en sèrie en temps d’assassins

Pere Antoni Pons
2 min
Un assassí en sèrie en temps d’assassins

Les bones històries policíaques no es limiten a plantejar una trama amb un misteri criminal que a la fi s’acaba resolent, sinó que fan servir el misteri criminal per explorar una realitat concreta des d’un angle inèdit o més incisiu del que és habitual. És el que fan les novel·les de Raymond Chandler amb la societat nord-americana dels anys 40 i 50. També és el que fa un excel·lent telefilm titulat Ciutadà X, del 1995, que recorre a la infructuosa caça d’un assassí en sèrie per retratar una Unió Soviètica ja en plena fallida, podrida per l’excés de burocràcia, la corrupció institucional, l’ofuscació propagandística i el dogmatisme ideològic.

A la novel·la Trencatenebres, guardonada amb el premi Andròmina de narrativa 2014, Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968) s’atreveix a tornar al tema de la Guerra Civil Espanyola, un dels més literàriament rebregats de la història, però té l’encert d’afegir-hi un element insòlit, que hi aporta una certa novetat i estranyesa. L’element en qüestió és una trama policíaca que gira al voltant d’un misteriós assassí i violador que perpetra els seus crims aprofitant la quasi total impunitat que li dóna viure una època en què el crim i la violència no són l’excepció brutal sinó la norma. Cal dir que Alandes no fa servir la trama policíaca com un pretext per explorar críticament un món sanguinari i espantós, sinó més aviat com un recurs per descriure d’una manera més expressiva l’atmosfera demencial de la guerra.

Estructurada com un mosaic de veus i amb un arc temporal que va des del 1919 fins al 1937, Trencatenebres ofereix una panoràmica viva i polièdrica del País Valencià de l’època. Hi treuen el cap personatges de tota espècie, condició i ideologia: anarquistes, feixistes, cacics, metges il·lustrats, comunistes, llauradors, feministes i poetes vanitosos. Molts dels temes, esdeveniments i debats que van agitar aquell període històric troben cabuda en l’argument: la confrontació entre el progrés i el reaccionarisme, la voluntat de justícia feta malbé per la set de venjança dels incontrolats, les llums i les ombres de la revolució llibertària, les perversitats del mal que en teoria es comet a favor del bé, la llibertat íntima de qui se sent atrapat en uns temps dramàtics i sap que no ha d’esperar més per treure tot el suc de la vida...

Tot i que li hauria convingut arrodonir més l’argument i rematar la història amb un clímax construït amb menys precipitació, Trencatenebres és una novel·la cantelluda, singular i interessant.

stats