UN TAST DE CATALÀ

¿És asimètric escriure ‘arrítmia’ i ‘asimetria’?

Amb la nova ortografia de l’IEC la paraula arítmia passarà a arrítmia, i algun lector m’ha preguntat si no trobaria lògic que, per coherència, asimetria passés a assimetria. I és cert que, aparentment, poden semblar casos similars, però no ho són del tot. D’entrada, constato que rítmia no surt al diccionari, mentre que simetria és una paraula ben normal. I això quina importància té? Molta. Com més identifiquem el mot prefixat més fàcil és que el pronunciem bé. Diria que si fem una prova trobarem poques persones que diguin asimetria amb una essa sonora i unes quantes que diran arítmia amb una erra bategant. I ja només això em semblaria un argument.

Però el cert és que, quan t’endinses en l’apassionant món del prefix a- privatiu davant mots començats amb s, comences a no veure-ho tan clar. L’ asèpsia té una sèpsia ben poc utilitzada, però asèmia ja no té cap sèmia entrada i el mateix li passa al seu sinònim asimbòlia. Per cert, tots dos fan referència a un procés d’afàsia. Però fins i tot en aquests casos jo encara percebo o intueixo el prefix.

Una altra possible asimetria serà la que es plantejarà entre correferent (que fins ara s’escrivia coreferent ) i cosinus. Però el problema de coreferent és que convivia amb coregent o coreligionari, d’una banda, i amb corresponsal o corrector, d’una altra. Havies de saber que les segones formes ja s’havien manllevat del llatí amb el prefix,i sempre et quedava el dubte de com calia escriure coresponsable.

Fins aquí, doncs, veig raonable la nova ortografia. Però hi ha una cosa que sí que m’irrita: que ens faci escriure l’asimetria o l’anormalitat apostrofant-ho. Ja ho he dit altres cops: l’ortografia ha d’orientar qui llegeix i, en aquest cas, aquestes paraules passen a ser confuses si no es fa una petita pausa abans de la a inicial. Aquesta petita pausa no pot tenir altre reflex escrit que la no apostrofació. L’apostrofació indueix a una mala lectura, a una lectura que pot fer entendre just el contrari del que es vol dir. Part del problema és que cada cop es té menys en compte la lectura en veu alta.