Barcelona

Un any sense la veu radical de Carles Hac Mor

El poeta lleidatà va deixar dos llibres inèdits, el poemari 'No ben bé' i l'assaig 'Escriptures alçurades', que han estat publicats recentment

El poeta Carles Hac Mor, l’any 2012, poc després que Pagès en publiqués Obra completa punt u. / FRANCESC MELCION Zoom

L'escriptura de Carles Hac Mor (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 2016) "comporta una ruptura total amb la noció establerta de literatura –assegura Jordi Marrugat en un dels epílegs inclosos a l'excel·lent 'Escriptures alçurades', un dels dos llibres inèdits que han aparegut pòstumament (:Rata_). Per això se n'ha parlat en termes de 'revolució', 'revolta' i 'subversió'. Transcendeix totes les fites que fins a la seva arribada havien servit per definir l'objecte literari. El seu és un dels pocs casos en què es realitza aquell tòpic crític segons el qual hi ha un abans i un després de l'obra d'un escriptor".

Introductor de conceptes com 'paraparèmia', 'infrapoesia' i 'fracassart', Carles Hac Mor –desaparegut el 27 de gener del 2016– va començar a desenvolupar la seva visió artística –complexa i alliberadora– en el si del Grup de Treball, que va agrupar a la primera meitat dels 70 artistes tan diversos com Carles Santos, Francesc Abad, Àngels Ribé i Antoni Muntadas. El 1977 va arribar el seu debut literari, 'Tu’m és no m’s. Desig/enuig. Escalaborns', trajectòria que continuaria amb títols importants com 'Anar i tornar' (Empòrium, 1979) –en col·laboració amb l’artista visual Eugènia Balcells–, 'De tranuita' (Albert Ferrer, 1983) i 'S’ha rebentat l’hospici' (1992). Aquell mateix any publicava 'Un pedrís de mil estones' (El Mèdol, 1992), primera de les col·laboracions amb Ester Xargay, parella i coautora de l’antinovel·la eròtica 'Carbassa a tot drap, o amor lliure, ús i abús' (Pagès, 2001), 'Zooflèxia' (March, 2007) i una gran quantitat de peces visuals, a més de coorganitzadora d’una gran quantitat de recitals a partir de mitjans de la dècada dels 90.

Una obra prolífica i radical

Entre els més de 30 títols que va publicar hi ha els llibres de poemes 'El desvari de la raó' (Empúries, 1995) i 'Himnes del no-ésser' (March, 2009), però també assajos com 'Despintura del jo' (3i4, 1998) i 'Enderroc i reconstrucció' (Arola, 2007). Pagès editors va publicar el 2012 el primer volum de la seva obra completa. "Escriptures alçurades s'ofereix al lector com una summa hacmoriana, un llibre on queden exposats i practicats els principis d'una escriptura que ha trabucat per sempre més la literatura –defensa Marrugat, que el 2009 va publicar un assaig fonamental per endinsar-se en l'obra d'Hac Mor, 'La revolució com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució' (Arola). Per això hi anem retrobant els lemes que l'autor va escampar per la seva obra per tal de fer visible i difondre el seu radical canvi ontològic, epistemològic i hermenèutic". El llibre està plantejat com un "antidiàleg" en què apareixen diversos dels heterònims que Hac Mor va crear, entre els quals hi ha Màrius Palmés, Annalívia Negre i Albert Sisquella. Demostra que, a més de ser un poeta d'una gran versatilitat, va ser també un prosista excel·lent.

'Escriptures alçurades' no ha estat l'únic llibre que ha estat publicat després de la mort de l'escriptor. Poc després de rebre a títol pòstum el premi Jaume Fuster a la trajectòria, Tushita edicions va llançar 'No ben bé', que demostra que Hac Mor no va perdre les ganes de provocar ("vinc de fer una excursió / per unes quantes biblioteques / i he comprovat un cop més / que tots els discursos / acaben essent pútrids, / i no sé pas per quins set sous, / algú n'hauria d'evitar la fermentació"), acompanyades d'un hàbil instint filosòfic ("si no volem anar enlloc, / qualsevol viarany ens hi portarà, / mal que ens el podem estalviar, / car l'enlloc som nosaltres mateixos").