Llegim Actualitat 10/05/2021

Matthew Tree: "El racisme pur i dur és un anacronisme"

L'escriptor retrata "la discriminació més perillosa" en un assaig sobre els catalans que no són blancs

3 min
Una concentració antiracista a Manresa

BarcelonaEl 10 de gener del 2019 un jove de 20 anys va ser agredit i insultat per sis agents dels Mossos d'Esquadra a Sant Feliu Sasserra. "Ves-te'n més lluny que l'Àfrica", li van etzibar els policies, que estan pendents de judici per aquesta agressió. A l'escriptor i traductor Matthew Tree (Londres, 1958), els fets el van colpir. "El racisme pot començar amb un comentari groller i acabar amb una matança en tota regla", diu Tree parafrasejant Kitty Hart, escriptora i supervivent als camps nazis. Conscient que sota aquella agressió s'hi acumulen dècades de prejudicis i discriminacions, l'escriptor ha volgut abocar en un assaig breu situacions i reflexions sobre el racisme a Catalunya. No sóc racista, però... (Destino) dialoga amb alguns dels seus títols anteriors –com Negre de merda. El racisme explicat als blancs (Columna, 2010) i la novel·la De fora vingueren (Columna, 2016)– des d'una mirada diferent. "Volia concentrar-me en la situació que viu a Catalunya la gent amb un fenotip no europeu i fer-ho amb un format breu", assenyala Tree.

L'escriptor arrossega una obsessió pel racisme des de l'adolescència. "De totes les discriminacions és la més perillosa que pot existir entre dos éssers humans o entre dos grups. Pot portar a la pseudoespeciació, a tractar éssers humans com si no ho fossin. S'arriba a un estat mental que fa que s'estigui a punt de la violència", subratlla l'escriptor. Per combatre-ho, s'ha documentat profusament i ha conversat amb catalans negres sobre les discriminacions que pateixen diàriament. Un dels exemples del llibre és l'experiment de Philip Zimbardo, que el 1971 va triar 12 estudiants de la Universitat de Stanford. A la meitat els va convertir en presoners, i a l'altra meitat, en carcellers. "Van haver d'aturar-ho perquè els guàrdies van començar a entrar a les cel·les de nit per humiliar els presos –diu Tree–. Si ofereixes el monopoli del poder i els mitjans per exercir-lo a algú, li estàs donant moltíssima responsabilitat. Els antiavalots haurien de tenir controls psicotècnics extraordinàriament estrictes. No perquè siguin gent dolenta de per si, però se'ls atorga tanta responsabilitat que se'ls posa en el risc de fer coses que normalment no farien si no tinguessin aquest poder".

Matthew Tree

Enriquir la cultura

Tree treu a la llum el racisme invisible per evidenciar diverses situacions que els blancs no perceben. "Per exemple, quan algú negre va a un lloc on habitualment només hi ha gent blanca, nota que la gent del seu voltant el mira. No diuen res, no l'insulten, no el tracten malament però l'observen com si no fos el seu lloc", diu l'autor. També parla de "la tendència de no utilitzar el català amb els catalanoparlants de fenotip diferent o que semblin estrangers" i de les diferències entre generacions. En una conversa amb el raper banyolí Daura Mangara, l'escriptor relata com alguns joves "es troben que els seus pares no deixen entrar negres a casa, i s'acaben queixant als seus amics negres d'aquest fet". Això fa evident, diu Tree, el canvi de mirada entre les noves generacions. "El racisme pur i dur és un anacronisme. Els joves que pugen ara reconeixen instintivament que és una cosa vella, que posa la teva ment cap al segle XX", apunta l'escriptor, que evita parlar de l'extrema dreta i de la part més política del tema.

Des del seu punt de vista, la situació actual a Catalunya es pot equiparar amb la que es va viure als anys 60 al Regne Unit. "Culturalment parlant, Anglaterra era un país extraordinàriament avorrit. Però van arribar els jamaicans, els indis, els pakistanesos, i van funcionar com un dinamitzador cultural. Això és el que està passant ara en diversos llocs de Catalunya", destaca l'escriptor, que posa com a exemple la comunitat gambiana de Banyoles: "Estan fent que la cultura catalana actual sigui molt més interessant del que ja ho era".

stats