Barcelona

Els 15 llibres que cal llegir aquesta tardor

A partir d’aquest setembre l’activitat editorial reprèn el ritme frenètic. Arriben nous llibres de Paul Auster, Emmanuel Carrère, Zadie Smith, Arundhati Roy, Jordi Puntí i Javier Marías

Paul Auster / FRANCESC MELCION Zoom

‘4 3 2 1’

Paul Auster

EDICIONS 62 / SEIX BARRAL

L’escriptor novaiorquès ha volgut fer coincidir el seu setantè aniversari amb el retorn a la ficció. 4 3 2 1 és la seva novel·la més extensa -l’edició catalana, traduïda per Albert Nolla, s’acosta a les 900 pàgines- i explica la vida d’Archie Ferguson, personatge que té la mateixa edat que Auster. En funció de les decisions que pren, els fets prenen caràcters totalment diferents: és per aquest motiu que el periple de Ferguson es divideix en quatre camins des de l’inici del llibre, que té com a escenaris Newark, Nova Jersey i Nova York i que evoca alguns dels fets històrics més rellevants de la segona meitat del segle XX als Estats Units, com ara la Guerra del Vietnam, el moviment pels drets civils i l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy.

‘Conviene tener un sitio adonde ir’

Emmanuel Carrère

ANAGRAMA

Mentre decideix com continua escrivint ficció després d’El Regne, Emmanuel Carrère ha recopilat els millors reportatges i assajos a Conviene tener un sitio adonde ir. El volum inclou una entrevista fracassada a Catherine Deneuve, l’obsessió per viatjar a Romania després de la mort de Ceaucescu buscant els rastres d’un dels seus mites més importants, el comte Dràcula, la trobada amb l’escriptor de culte Luke Rhinehart i textos sobre alguns dels autors que admira, com ara H. P. Lovecraft, Philip K. Dick, Sébastien Japrisot i Leo Perutz.

‘Aquesta és la meva carta al món’

Emily Dickinson

PROA

Fins ara hi havia dues antologies d’Emily Dickinson en català, Jo no sóc ningú! Qui ets tu? (Cafè Central, 2003), traduïda per Sam Abrams, i Amherst (Edicions de la Guerra, 2004), a càrrec de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick. Marcel Riera ha triat i versionat més de 200 poemes d’entre els més de 1.700 que integren l’obra de l’autora. Aquesta és la meva carta al món serà una de les traduccions importants de poesia de la tardor, juntament amb Aires, de Philippe Jaccottet, a càrrec d’Antoni Clapés (Cafè Central) i Asimetría, d’Adam Zagajewski: la versió castellana de Xavier Farré de l’últim llibre del premi Príncep d’Astúries serà publicada per Acantilado.

‘La frantumaglia’

Elena Ferrante

NAVONA / LUMEN

Per a Elena Ferrante, la frantumaglia són “retalls i pedaços que venen de no sé sap on i fan soroll -de vegades fins i tot molesten-”. Coneguda mundialment gràcies a la tetralogia napolitana -en català disponible a La Campana- reuneix en aquest volum una col·lecció de peces fragmentàries que mostren la seva aproximació a la literatura, la decisió d’amagar-se rere un pseudònim i el neguit que experimenta cada vegada que ha de respondre les preguntes d’un periodista.

‘Una columna de foc’

Ken Follett

ROSA DELS VENTS / PLAZA & JANÉS

Si l’any passat les dues novel·les de tardor que van competir pel primer lloc dels més venuts van ser les de Carlos Ruiz Zafón i Ildefonso Falcones, al setembre arriba la tercera part de la saga Els pilars de la terra, Una columna de foc, que torna a proposar un viatge a l’Anglaterra del segle XVI, saturada d’enveja i conspiracions, i a l’octubre Origen, de Dan Brown, on Robert Langdon -protagonista d’ El codi Da Vinci - investiga una altra conspiració d’abast mundial en escenaris com la Pedrera, la Sagrada Família i Montserrat.

‘El desertor’

Siegfried Lenz

1984 / IMPEDIMENTA

Publicada pòstumament per primer cop a Alemanya l’any 2016, El desertor és la segona novel·la que va escriure Siegfried Lenz, però el manuscrit va ser rebutjat a principis dels anys 50 perquè era una “traïció a la pàtria”. Explica la història d’un soldat, Walter Proska, que ha de defensar una línia de tren al front oriental: mentre els seus companys embogeixen progressivament, es comença a preguntar per la identitat del seu veritable enemic i dubta entre si és més important la consciència o el deure. Tres veus imprescindibles del segle XX que també tornaran a llibreries són Thomas Bernhard, amb L’imitador de veus (El Gall), Natalia Ginzburg, amb Valentino (Ela Geminada), i William Faulkner, amb La mansió (Edicions de 1984).

‘El noi del Maravillas’

Lluís Llach

EMPÚRIES / DESTINO

Lluís i Mireia Ventós hereten la professió de tramoista del seu pare en un teatre del Paral·lel de Barcelona, el Maravillas. Quan esclata la guerra, el local és col·lectivitzat i la Mireia el comença a dirigir, però el 1939 s’ha d’exiliar i al camp de refugiats d’Argelers es queda embarassada d’un soldat senegalès. El seu fill, el Roger, farà carrera internacional en el món de l’òpera, i molts anys després recordarà la seva vida des de l’Àfrica. La tercera novel·la de Lluís Llach arriba tres anys després de Les dones de la Principal, que ha sigut traduïda a mitja dotzena de llengües i de la qual s’han venut 40.000 exemplars només en català.

‘Un hivern fascinant’

Joan Margarit

PROA

El mateix any que ha rebut el prestigiós premi iberoamericà Pablo Neruda de Xile, Joan Margarit publicarà el seu vintè llibre de poesia. Un hivern fascinant és definit per l’editorial Proa com “un nou pas de rosca en la poesia cada cop més lúcida i clara” de l’autor. El volum ha sigut precedit per Des d’on tornar a estimar (2015) i Es perd el senyal (2012).

‘Berta Isla’

Javier Marías

ALFAGUARA

És la primera vegada -i segurament l’última- que Javier Marías s’ha decidit a titular una novel·la amb el nom del seu protagonista. Berta Isla s’enamora de Tomás Nevinson a Madrid, però tot i que es decideixen a passar la vida junts la seva convivència serà intermitent i l’home, en un determinat moment, s’esfumarà. El llibre explica l’espera de la dona amb la profunditat psicològica habitual en l’autor. Entre les novetats destacades de les lletres espanyoles hi ha, també, Crónicas del amacrana, de David Monteagudo -primera novel·la que publica a Raig Verd- i Quédate este día y esta noche conmigo, de Belén Gopegui (LRH).

‘Això no és Amèrica’

Jordi Puntí

EMPÚRIES / ANAGRAMA

Quinze anys després del seu últim llibre de contes, Animals tristos, Jordi Puntí torna al gènere amb què va debutar el 1998 amb Pell d’armadillo -enmig hi ha quedat la novel·la Maletes perdudes (2010) i el llibre de records Els castellans (L’Avenç, 2011). Això no és Amèrica està integrat per nou històries: proposa un peculiar viatge a Las Vegas, reconstrueix la història d’amor entre una parella ferida pels excessos de la Barcelona més tèrbola, explica el retrobament epistolar entre dos germans a causa d’un ronyó i flirteja amb el gènere fantàstic a partir de la història d’un home que fa autoestop als afores de Vic acompanyat d’un maletí.

‘La mort i la primavera’

Mercè Rodoreda

CLUB EDITOR

“Terriblement poètic i terriblement negre”: així descrivia Mercè Rodoreda a Joan Sales, el seu editor, al llibre en què començava a treballar el 1961, La mort i la primavera, afegint-hi: “Amb el meu estil d’ara: primera persona i procurant dir les coses de la manera més pura i més inesperada”. Quan va morir el 1983 encara treballava en la reescriptura definitiva de la novel·la. La nova edició tindrà un epíleg extens i revelador d’Arnau Pons. Aquesta tardor tornarà a ser d’actualitat un altre clàssic del segle XX català, Josep Pla, gràcies a l’edició de l’inèdit Fer-se totes les il·lusions possibles (Destino), que conté anotacions de l’escriptor empordanès fetes durant els anys 60.

‘El ministeri de la felicitat suprema’

Arundhati Roy

ANAGRAMA

El retorn d’Arundhati Roy a la novel·la va ser un dels que van fer més soroll a l’última Fira de Frankfurt. L’autora índia, que amb el seu debut, El déu de les petites coses (1997) va guanyar el premi Man Booker i va aconseguir ser traduïda a més de 40 llengües, no havia escrit cap més llibre de ficció: El ministeri de la felicitat suprema ressegueix alguns dels esdeveniments més importants que han tingut lloc al país de l’escriptora, com ara l’incendi del tren de Godhra i la revolta del Kashmir, en escenaris com els barris massificats de Nova Delhi i les zones rurals del nord.

‘Tiempos de swing’

Zadie Smith

SALAMANDRA

Si a Londres NW (La Magrana, 2014) Zadie Smith explicava l’amistat gastada entre dues dones a la trentena que recordaven el que les havia unit en l’adolescència quan els seus vincles havien derivat en enveges, a Tiempos de swing explora l’evolució de dues nenes criades a l’heterogeni i multirracial barri de Willesden, a la capital britànica: tant l’una com l’altra volen ser ballarines de claqué, però només una d’elles té talent. El llibre arrenca a Londres però també transcorre a Nova York i Gàmbia.

‘La casa dels noms’

Colm Tóibín

AMSTERDAM / LUMEN

“Encara que aquest llibre estigui ple d’assassinats i de lluites pel poder, no deixa de ser una història de família”, assegura Colm Tóibín, que a La casa dels noms ofereix una relectura de la història de Clitemnestra, una dona capaç de fer servir la luxúria per posar en marxa una sofisticada venjança i, més endavant, recollir els verinosos fruits que ha sembrat. Amb aquesta novel·la, Tóibín confirma el seu bon estat de forma creatiu, que en els últims anys ha donat llibres com Brooklyn (2009) i Nora Webster (2014).

‘El ferrocarril subterrani’

Colson Whitehead

PERISCOPI / LHR

Whitehead va publicar cinc novel·les i dos reculls d’assajos abans d’ El ferrocarril subterrani, que ha guanyat el Pulitzer i el National Book Award. El nord-americà presenta la història de la Cora, filla i neta d’esclaus que viu en una plantació cotonera al sud dels Estats Units. Quan arriba a l’edat adulta, la protagonista coneix el Caesar -que, com ella, pateix el malson esclavista-: la posa al corrent de l’existència d’un ferrocarril subterrani que els portarà fins als estats lliures del Nord o el Canadà.