LITERATURA
MARTA TERRASA
Barcelona

“No hi ha prou humor a la literatura”

Emanuel Bergmann publica la novel·la ‘El truc’

L’autor alemany Emanuel Bergmann ahir durant la presentació en un hotel de Barcelona de la seva primera novel·la, El truc, ambientada entre Praga i Los Angeles. / PERE TORDERA Zoom

Hi ha certs temes que, sense arribar a ser considerats tabú, sempre cal tractar amb respecte i amb cura, com ara la persecució dels jueus per part dels nazis. I, tanmateix, un llibre com El truc camina per les arenes movedisses d’una història tràgica i delicada que aconsegueix dibuixar un somriure en el lector. En el seu debut, l’escriptor alemany Emanuel Bergmann (Saarbrücken, 1972) presenta dos personatges i dos temps aparentment deslligats, però units per la màgia i per la desesperació dels que han cremat tots els cartutxos i necessiten un cop de sort, un miracle.

D’una banda tenim la Praga del 1934, amb el Mosche com a protagonista; és el fill d’un rabí que s’escapa de casa per perseguir un circ i que es converteix amb els anys en un famós mag. El Gran Zabbatini - alter ego de Mosche- fa anar les mentides amb la mateixa destresa que les cartes amb què entreté generals nazis. A l’altra banda de l’espai-temps, tenim Los Angeles l’any 2007, amb Max Cohn, un nen de deu anys net d’una supervivent dels camps de concentració. En un intent desesperat, el Max recorrerà a la màgia del Gran Zabbatini per fer un gran truc final que uneixi els seus pares, a punt de divorciar-se. Bergmann contraposa així dos personatges que no podrien estar més allunyats en la seva visió del món.

Capaços de fer bromes sobre Hitler

El truc s’arrela en la millor tradició de l’humor jueu, el que Bergmann recorda haver viscut a casa seva a Alemanya, on els seus avis, supervivents de l’Holocaust, eren capaços de fer “bromes sobre Hitler”. “Crec que no hi ha prou humor a la literatura -diu l’autor-. És l’essència de la vida i hauria de tenir el seu espai dins l’art”. Al llibre, l’humor es barreja amb espurnes de tendresa en un narrador que fuig del dramatisme. És un tema controvertit avui en dia, però Bergmann nega que ens trobem sota cap “dictadura del que és políticament correcte”. De fet, és un concepte que l’indigna perquè pertany a la “Rússia de Stalin” i és una “ofensa” contra els companys de professió i els que pateixen una repressió de veritat.

Una novel·la cinematogràfica

Bergmann es confessa més pròxim als relats curts del Woody Allen dels anys 70 -“abans de ser cineasta i un pervertit”, diu- que no pas a la literatura de Saul Bellow i Bernard Malamud. I si aquest humor “enginyós, profund i d’hòstia verbal” és un dels eixos que vertebren El truc, el cinema i les ressonàncies visuals en són l’altre. L’autor fa 25 anys que viu a Los Angeles, on va intentar treballar de guionista i va fallar “estrepitosament”. “He escrit un llibre perquè no he triomfat a Hollywood”, confessa l’escriptor, que ha volgut treballar la novel·la amb “la fluïdesa visual d’una pel·lícula”.

Un llibre que va començar ara fa més de deu anys, amb un primer capítol inspirat en el circ després d’haver assistit a un espectacle. “Creia que el circ era una forma neandertal d’art, però, igual que el cinema, crea una il·lusió per entretenir”, diu Bergmann. Una quarantena d’editorials van refusar El truc, perquè no era “prou bo”, fins que anys després va caure en mans de l’editorial suïssa Diogenes. Aquí s’ha publicat a través de La Campana (en català) i Anagrama (en castellà).