Barcelona"Hi ha gent a qui li agrada la poesia. N'hi ha a qui li agraden els cotxes. A mi m'apassionen els monstres", explicava el dibuixant nord-americà Bernie Wrightson –mort aquest diumenge als 68 anys– fa tot just una dècada. Durant gairebé cinc dècades de carrera, Wrightson ha demostrat que rere l'impacte terrorífic que causaven les seves il·lustracions s'hi amagava la fascinació per la pertorbadora i tèrbola bellesa de les criatures malignes que imaginava: en alguns casos –com passava amb el seu Frankenstein il·lustrat, al qual va dedicar set anys– el monstre era construït amb un punt de nostàlgia.

Nascut a Baltimore l'any 1948, Wrightson va debutar com a il·lustrador el 1966 al 'Baltimore Sun'. El primer còmic que va signar va ser 'The man who murdered himself' [L'home que es va matar a si mateix]: va aparèixer a la revista de DC Comics 'House of mistery'. Va ser en una altra de les publicacions de la casa, 'House of secrets', on va aparèixer una de les seves creacions més conegudes, 'La cosa del pantà'. Era l'any 1971, i va fer equip amb el guionista Len Wein: "El Bernie acabava de tallar amb la seva nòvia, i érem al meu cotxe parlant-ne –recordava Wein–. Li vaig dir que acabava d'escriure una història que encaixava amb com se sentia en aquells moments". La cosa del pantà lluitava contra el mal amb la intenció de trobar els criminals que havien assassinat la seva dona i l'havien convertit en una fibrada barreja entre home i planta.

Més endavant, quan va deixar DC per entrar a Warren, va adaptar al còmic clàssics de la literatura de terror, com ara 'Aire fresc', de Howard Philips Lovecraft, i 'El gat negre', d'Edgar Allan Poe. També adaptaria 'Creepshow', de Stephen King –amb qui va treballar en diverses ocasions–, i va publicar 'Bernie Wrightson's Frankestein' (1983), una de les seves obres més celebrades en què revisava magistralment el clàssic gòtic de Mary W. Shelley. Wrightson va treballar també per a Marvel, on va donar la seva visió de personatges com Conan, Doctor Strange, Hulk i Gargoyle. Va dissenyar el monstre de l'adaptació de Wes Craven de 'La cosa del pantà' (1982) i va col·laborar en pel·lícules com 'Els caçafantasmes' (Ivan Reitman, 1984), 'Space truckers' (Stuart Gordon, 1996) i el primer 'Spiderman' (Sam Raimi, 2002). Fins i tot va actuar al fals documental 'When zombies attack' (Matt Rose i Chad Waters, 2001). "Sabeu per què em dedico a l'art? Perquè sóc compulsiu", va contestar una vegada en una entrevista. "Tots els nens dibuixen, i és màgic que sigui així, però quan creixen la majoria d'aquests nens comencen a llegir i van a l'escola. Jo soc un d'aquells nens que no va poder deixar de dibuixar quan va entrar a l'escola".